![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.info/imatges/catablocs/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
.JPG)
Intente depurar fins l’essència del vers,
encerclant els instants, els decisius moments,
assage noves formes, noves mides, nous temps,
en cada vers que escric em parle a mi mateix.
És difícil triar un vocable en concret
entre tants candidats com tenim al cervell
i deixar de costat aquells que et són aliens,
el poema tan sols és autèntic si és teu.
Arribar a esbrinar cada so vers a vers
com una cantarella quan ja l’hem après
i fins i tot sabent que el primer és dels déus.
La Poesia potser tot això i molt més,
és com un ésser viu que té coneixement,
quan arriba el moment, malgrat tot... ella neix!
Ella neix, i no és la nostra voluntat, sinó la d'aquell sentiment que xiuxiueja en les nostres oïdes cada mot que ha d'ésser plasmat en el paper...
ResponEliminad.
fantàstic! l'enhorabona!
ResponEliminaangie
Una vegada jo escrigué:
ResponEliminaTothom sap què és poesia,
tothom en sap,
tothom n'escriu,
la diu o la recita.
Tothom pot expressar-se en poesia,
perquè és un art lliure,
universal,
etern.
La poesia viu,
la poesia és,
la poesia flueix,
floreix,
perviu,
caduca,
es renova,
mor i viu
entre nosaltres,
els qui la fem,
els qui en viuen,
els qui l'estimen
i els qui la fan seva.
La poesia és per tothom
i és per ningú,
per aquell qui la llegeix,
per aquell qui la valora,
valora el sentiment,
valora l'emoció,
el treball,
la humanitat.
Qui la fa també la llegeix,
la critica i la valora,
perquè poesia és,
... va ser
...... i serà.
...
i Francesc Arnau em comentà:
He llegit la teva definició de la Poesia, i penso què, quan més tinguem, més clar ho tindrem... Malgrat que crec, que mai restarà clar del tot: "Cest la Poesie..."
( Ací pots llegir la meva:
ARS POETICA )
Una forta abraçada!
FRANCESC (Un poeta valencià)
____________
Salut i ben trobats, amic!