El "cantaor" Josep Aparicio "Apa" va rebre la insígnia d'or de l'Ajuntament de Godella.

Josep Aparicio "Apa", l'autèntic protagonista de la nit (Fotos: Andreu Garcia)

         Quan el passat 25 de maig, el Grup de Danses "El Poblet" va lliurar el seu II Guardó, a l'escriptor del nostre poble Vicent Alonso, Teresa Segarra em va comunicar que al seu company Apa (el més important dels artistes que actualment tenim al poble) li havien atorgat la Insígnia d'or de l'Ajuntament, que és la màxima distinció que concedeix el nostre municipi (Godella, (l'Horta-Nord) -País Valencià-). M'ho va comunicar per si volia col·laborar a l'homenatge que li anaven a fer els artistes i els amics, i jo, malgrat que es tractava del passat divendres a les 22,30 hores, i el meu torn de treball era el de la vesprada, li vaig dir que ja m'ho apanyaria per a estar a l'esdeveniment, que tindria lloc al Teatre "Capitolio" del nostre poble.

         Teresa em va donar carta lliure per a que la meua col·laboració fos allò que a mi em semblés, i jo en un primer moment vaig pensar (basant-me en la lectura que acabava de fer a l'acte d'homenatge al Vicent), en llegir el meu poema "VEUS", del meu llibre "L'espill de l'orb", que encara que ja han passat uns anys, al seu moment li'l vaig dedicar a "Pepito", que és com nosaltres el coneguem. Després vaig mamprendre a donar-li voltes al cap (quelcom inevitable) i vaig pensar que no estaria gens malament en rememorar aquells anys de "la paraeta", que tenien els pares de l'Apa, i a més a més, estava gairebé segur de que ningú no ens ho xafaria...

         La següent idea va ser contactar amb el meu amic Francesc-Andreu García "pakiu", a qui considere una persona responsable, seriosa i molt ben preparada (i no ho dic perquè siga el meu amic...). Li vaig passar el guió del que pensava fer, i li vaig deixar ben clar, que ell tenia tota la llibertat per a fer el que volgués.

Francesc-Andreu Garcia... i jo (foto:Andreu Garcia)

         I així ho vam fer. El que ha passat després és tot un reguitzell de circumstàncies, que van mamprendre amb ser els darrers en actuar. Això va estar tot un repte, però el que hagués semblat ésser tot un gran avantatge, al remat ha esdevingut tot el contrari.

         Quan va sortir l'Eduard Marco, va fer una introducció, que ens va sobtar, i aleshores vam dir que això no es podia superar. M'estic referint a quan va dir que uns "f... de p..." (sic) de l'extrema dreta havien assassinat un estudiant espanyol.

         Després van eixir a l'escenari el grup "Al Tall", i em van deixar bocabadat quan van cantar "a capella" la cançó dedicada a Miquel Grau, i després de que el Manolo Miralles va declarar públicament que quan escolta cantar a "Pepito", s'aborrona (com diu sempre el nostre amic Ximo), van interpretar "El cant del maulets", que va estar corejat per tothom. Aleshores, li vaig dir al meu amic "pakiu", que ho teníem magre, doncs, encara no us ho he dit, ja havien sortit: el presentador (Miguel Gago), el Grup de Danses, "Els Claveles Rojos"), els alumnes de l'Escola de Cant d'estil, els músics de Jerez-Texas, la Teresa, la filla de l'Apa, el Josemi Sánchez (el versador), i no sé si em deixe algú... (No m'agradaria, però pense que tan sols mancaria l'alcalde...).

Eduard Marco (La poesia directa i autèntica...) -foto de l'Andreu-

Els "Claveles Rojos" en acció (foto de l'Andreu)

Al Tall cantant "a capella" l'homentge a Miquel Grau (foto de l'Andreu) 

El Grup de Danses "El Poblet" del que Apa és el president (foto de l'Andreu)

Teresa amb els músics que acompanyaran a Apa al seu proper concert (foto de l'Andreu)

"El Negre del Bassot", uns dels alumnes de l'Escola de Cant d'estil (foto de l'Andreu)

         Bé, i ara vull centrar-me en la nostra actuació ("pakiu" i jo). Pense que vam fer quelcom distint, i que el públic ho va gaudir i ho va valorar (sobretot els de la nostra edat)...

Arriba el meu moment... (foto: Andreu Garcia)

         Després hem vist algunes cosetes que no comprenem, com per exemple, que a totes les referències als diaris, haja estat silenciada la nostra actuació. No sé què haurà passat, però...

         Tampoc no està gens clar que, a l'única referència on sortim, la informació no tinga gens de rigor, doncs, no es pot tractar d'amics d'infantesa, a persones que es duen set anys de diferència (com és el nostre cas amb l'Apa, i això que ja ho avisàrem quan vaig dir que nosaltres, encara que semblem tan joves, ja tenim una certa edat. Però la veritat és que cal escoltar el que es parla, i si has de fer les fotos, contracta un altre que faça la crònica, o si no ho tens clar del tot, consulta-ho.

         Ja he vist la rectificació que s'ha fet de l'omissió dels "Claveles Rojos" a la crònica oficial, i pense que a nosaltres també se'ns hauria d'haver valorat d'una altra manera, i no com "amics de la infantesa", perquè sense anar més lluny, jo també li vaig fer un poema a "Pepito", i encara que no fos ta bo com el de l'Eduard i el del senyor alcalde (ho dic de veritat, eh?), ja vaig veure que els seus van restar ben ressenyats a les cròniques:

            "La poesia directa i autèntica d’Eduard Marco"  (sic)

            "Soler va pujar a l'escenari per a destacar la figura de Josep Aparicio, al que va comparar, en una poesia, al garrofer, plantat amb força en el terreny" (sic). 

         Però pense que si l'hagueres escoltat, també podries haver fet una xicotet ressenya del meu. Ací el tens, i encara que el pots llegir al meu llibre "L'espill de l'orb" (pàg. 13), vaig canviar la darrera quarteta per a l'ocasió. (sobretot per Apa), i encara que parle en primera persona, la veritat és que no sé a qui m'estic dirigint...

         I ara dedicat a ell, un poema del meu llibre. Un llibre que, potser sense el seu suport, mai no s'hagués publicat:

VEUS

Dedicat al Josep Aparicio "Apa"

una veu prodigiosa en un País on abunda la sordesa...

Hi ha veus com trons de fortes.

Hi ha veus com pous de fondes.

Hi ha veus com nits de fosques.

Hi ha veus com rius de llargues.

Hi ha veus com mars d’extenses.

Hi ha veus com focs d’ardents.

Hi ha veus com mels de dolces.

Hi ha veus com plors d’amargues.

Hi ha veus com gels de fredes.

Hi ha veus subtils com vents...

Hi ha veus, com la de APA,

que és més que una veu.

I quan l’escoltes penses:

Si canta com els déus!

***

Francesc Arnau i Chinchilla

(Teatre Capitolio de Godella, divendres 7 de juny del 2013)

El públic entregat amb el nostre gran artista (foto de l'Andreu Garcia)

***    

Nota: Li deixe al meu amic "pakiu" la primícia (després de veure que no s'ha enregistrat en pel·lícula) de publicar una aproximació de tot el que diguérem en la nostra intervenció: 

Crònica de "pakiu" a L'ÚLTIM TRENET A LA MEDITERRÀNIA  

Lliurament del II Guardó "El Poblet" a Vicent Alonso

Vicent Alonso amb el II guardó "El Poblet" (Fotos: Andreu García)

                  El passat dissabte, el Grup de Danses "El Poblet" va atorgar al teatre "Capitolio" de Godella, el II Guardó que duu el nom del col·lectiu a Vicent Alonso. Amb aquesta distinció, que van crear l'any passat, volen distingir un personatge o entitat del poble, per la seua tasca dins del món de les arts, les ciències, o de la Cultura, en general. El primer guardó va ser concedit per l'entitat que presideix Josep Aparicio "Apa", al Taller d'Història Local, i enguany han decidit fer un reconeixement públic a la figura de Vicent Alonso, per la seua obra literària (Poesia, assaig, crítica, articles d'opinió, etc.), així com per la seua dedicació a l'ensenyament, com a professor a la Universitat de València, en la Facultat de Filologia, i per la seua tasca d'agitador cultural, sense oblidar la gran qualitat humana que atresora, i que he pogut comprovar en la meua relació personal amb ell, arran de la publicació del meu llibre de poemes, del que Vicent és l'autor del pròleg.

Llegint el poema "Arbre" del llibre de Vicent "En l'aspre vent del nou món"

         L'acte va consistir en una lectura de poemes de l'autor guardonat a càrrec d'uns quants amics, entre els que em trobava, i diferents pinzellades biogràfiques a càrrec d'Eduard Marco, que es va encarregar de coordinar la part literària de l'acte. Vaig coincidir amb el Manolo Miralles, membre del grup Al Tall, que també va llegir un poema del Vicent, i a qui no tenia el plaer de conèixer personalment. I, com no podia ser d'una altra manera, tractant-se del Grup de Danses, hi hagué entre

lectura i lectura, actuacions del grup, amb cants i balls diversos, entre els que no faltaren albaes dedicades al Vicent. 

El Grup de Danses "El Poblet" en plena acció...

        Ja per finalitzar va ser lliurat el guardó, que consisteix en una litografia que representa un arbre amb les seues arrels, amb una emotiva dedicatòria dirigida al Vicent. Aleshores, va pujar a l'escenari i després d'agrair al Grup de Danses la distinció de la que havia estat objecte, i a tots els presents la seua presència, va llegir uns quants poemes dels darrers que ha fet (encara són inèdits), i que estan basats en alguns quadres de Pinazo.

Tots els que participàrem a l'acte, a la finalització del mateix

        Després va haver a la recepció del teatre un vi d'honor, gentilesa del Grup de Danses "El Poblet", i uns quants dels que havíem participat a l'acte ens acomboiaren per anar-se'n a sopar tots junts, Com tots els restaurants del poble eren plens (i això que hi ha crisi) al remat anàrem al Casino de Massarrojos, on sopàrem la mar de bé per un mòdic preu, i després férem una raonada d'aquelles que paguen la pena.

Al sopar de després, amb Pepito (Apa), Teresa i Manolo Miralles (Foto meua)

        Pròximament faré una crònica una miqueta més extensa a la meua secció "Al Sud del Gran Riu..." de la revista digital "Lo Càntich", on de tant en tant col·labore.

La "faixeta" de rnbonet de la pròxima crònica

***

Nou disc de Carles Pastor

El cantautor Carles Pastor (foto meua)

         El cantautor valencià Carles Pastor s'ha proposat editar el que serà el seu disc nº 4 pel sistema del micro-mecenatge, sota la plataforma verkami, que és una de les primeres que sorgiren al mercat. Jo he col·laborat amb unes quantes iniciatives, com ara, el disc "Per Marcianes" de Miquel Gil, i els llibres de poemes de Marc Freixas i de Raimon Ribera, i puc assegurar-vos que és una plataforma seriosa, que si no arriba a la quantitat predeterminada, el projecte resta anul·lat, i no et descompten ni un gallet.

         El Carles Pastor, a qui vaig conèixer a Burjassot, el passat mes d'abril, ha musicat poemes dels poetes valencians Francesc Mompó, Alba Àlvarez, Manel Alonso i Vicent Nàcher, més un de la poetessa galega Miriam S. Moreiras, a banda de cinc poemes seus.

         "Dies de Ràdio", que és el títol del CD, tindrà 10 cançons que ja estan composades, i com diu l'autor, és un viatge pel pop britànic, la música d'autor i el blues, amb un toc celta i mediterrani. 

Comptarà per a la gravació amb els músics:

SILVIA MARTÍ: BATERIA

BORJA PENALBA: BAIX, ACORDIÓ

PAU CHAFER: PIANO, HAMMOND

JUANJO BLANCO: LLAÜT, ARXILLAÜT

JORDI SILVESTRE: VIOLÍ

ZABALO BORRAS: SAXO

I amb el disseny de l'il·lustrador:

FEDERICO FERNÁNDEZ ( 1972 VIGO) 

         Si voleu fer alguna aportació a aquest autor "dylanià" confés (com jo), ací teniu l'oportunitat:

***

         Clicant ací a sota, teniu una entrevista al cantautor de fa pocs dies de Mercè Climent al DGS:

ENTREVISTA A CARLES PASTOR

***

Haiku de la tendresa

Imatge proposada per brins pel Niporepte 87

         Seguint amb el joc dels haikus i tannkas al Niporepte de RC (ja som al 87è), la proposta de la passada setmana era una foto proposada per brins:

          Ací podeu llegir tots els presentats:

NIPOREPTE 87: "TENDRESA"

          I ací teniu el meu:

Un somriure...

L'home es lamenta,

mes, la propera imatge

serà un somriure!

***

14/05/2013

Retalls de primavera

Concert en homenatge a Guillem Agulló, 20 anys després del seu assassinat (fotos meues)

         Ha arribat la primavera amb una força que tot ho accelera. Fins i tot, la cadència rítmica de les entrades d'aquest bloc. Encara no ha passat un mes de l'estació que tant ens trasbalsa als poetes, i ja s'han quedat al tinter tres esdeveniments, que de cap de les maneres vull que resten ofegats al calaix dels forats del gruyère:

IV MOSTRA DE POESIA D'ALCANAR:

Llegint els meus poemes a la IV Mostra d'Alcanar

         El dissabte, 23 de març, quan acabàvem d'estrenar la primavera, i coincidint alhora amb els actes del Dia Mundial de la Poesia, vaig anar a la IV Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar, acompanyat del meu amic Rafa Herguido i de l'escriptor Francesc Mompó, que s'hi va apuntar a l'excursió.

         Allí, el mateix que l'any passat, vaig llegir uns poemes, i després anàrem a dinar a les Cases d'Alcanar, amb el Fede Cortés (llàstima de la baixa a última hora del Jordi Pijoan). Com no podia ser d'una altra manera (no vas a anar a les Cases per menjar "carnsalà"...), gaudírem d'un esplèndid suquet de peix i d'un arròs amb llamàntol, per xuclar-se el dits, tot ben regat amb una selecció de bruts ben fresquets, com manen tots els cànons...

Amb el Rafa, Francesc Mompó i Fede Cortés a Les Cases d'Alcanar

HOMENATGE A GUILLEM AGULLÓ:

         El passat dissabte 13 d'abril, va tenir lloc a Burjassot una jornada d'homenatge a Guillem Agulló, quan es celebrava el 20 aniversari de la seua mort a Montanejos, un assassinat perpetrat per un grup de feixistes, que ha restat impune, com tantes altres injustícies que l'Estat compta al seu favor. Allí vaig coincidir amb el Francesc Mompó, de nou, que estava acompanyat del cantautor Carles Pastor, i dels seus músics. Acabaven d'interpretar a l'escenari el poema  "A Guillem Agulló...", que va escriure el Francesc i que va musicar el Carles. Ací el podeu escoltar:

  

         Aleshores, se n'anàrem a sopar a un restaurant argentí que hi ha a Burjassot, una mica allunyat del centre, on es celebrava el concert-homenatge, amb actuacions de Obrint Pas, Feliu Ventura i el grup Atzembla. Després del sopar, tornàrem a la Plaça de l'Ajuntament, on acabàrem la vetllada. Em va agradar molt conèixer el Carles Pastor, que ha musicat molts poetes valencians. A veure si s'anima amb un poema meu... A la plaça també vaig saludar el Jordi Sebastià, alcalde de Burjassot, i alguns polítics que havien acudit a l'acte (David Fernàndez, diputat del Parlament de Catalunya per les CUP i Enric Morera, síndic de Compromís).

Amb el cantautor Carles Pastor

EXPOSICIÓ SOBRE ESTELLÉS A BURJASSOT:

         El dissabte passat, dia 4 de maig, vaig anar a visitar l'exposició "Vicent Andrés Estellés, cronista de records i esperances", que sota els auspicis de l'AVL en l'any Estellés, que tanmateix no ha volgut proclamar el govern valencià (supose que per mala consciència, després de tots els gests de menyspreu...), s'oferia al públic al Centre Cultural "El Tívoli" de Burjassot, que compta amb una sala per a aquests esdeveniments. I quin millor que un homenatge a un dels seus fills més insignes.

         Vaig estar completament sol en la visita, doncs es donava la circumstància de que era el darrer dia, i vaig gaudir de la gran quantitat de documents (llibres, manuscrits, discs, cartells, etc.) que hi havia. També fotografies del poeta amb personatges de tota mena, la seua màquina d'escriure Olivetti, la seua estilogràfica Montblanc, i també d'algunes pantalles, on es podia seguir la lectura dels seus poemes per diversos rapsodes. 

         Una exposició molt completa, com ho va ser la crònica que el meu amic pakiu va fer arran de la seua visita al Centre del Carme de la ciutat de València, que és on es va inaugurar aquesta exposició itinerant.

         Ací podeu llegir la seua crònica:

http://pakiu.blogspot.com.es/search/label/Vicent%20Andr%C3%A9s%20Estell%C3%A9s

         I ací podeu veure les fotos:

http://www.avl.gva.es/va/fotosEstelles  

*** 

Presentació del llibre "A ras de suelo" a Rocafort

Presentació del llibre al jardí de la Casa de Cultura de Rocafort (fotos meues)

         Avui diumenge, coincidint amb la Fira del Llibre, que es celebrava a Rocafort, poble veí del meu, m'havia marcat al calendari anar a la presentació del llibre que el poeta Antonio M. Herrera ha fet sobre l'Estellés.

         Per mi, ja ho sabeu, parlar de l'Estellés és com parlar de Déu, i per això volia comentar una mica aquest llibre del poeta i amic Antonio, editat per l'Ajuntament de Rocafort.

         La primera part, parla del monument que hi ha a Burjassot, a la Plaça de l'Ajuntament, on l'Antonio tenia les seues converses amb el Vicent.

         La segona és una mica un homenatge a la lluita que va dur el poeta de Burjassot pel seu País, per la seua llengua, i per la seua dignitat. Ha estat molt gràfica, l'anècdota que ens ha relatat l'Enric Peris, un company de la seua época de periodista a "Las Provincias", quan el tenien desterrat en una oficina minúscula, sense cap càrrec ni responsabilitat, malgrat ser cap de redacció. Doncs bé, quan el va visitar al seu "exili", el Vicent li va dir: "Què et sembla xiquet? Ací em tenen com un pardalet a la gàbia."

Antonio M. Herrera, llegint un poema del seu llibre

         S'han llegit alguns poemes del llibre, però jo em quede amb aquest:

                     19.

                     Te traigo hoy varios periódicos. Ya los conoces.

                     Lo que no conoces es la irritada crispación

                     que afilan los que aprendieron a escribir

                     pero no a hacer de la palabra un mensaje.

                     Toscos o exquisitos,

                     tienen los caminos del lobo de camada,

                     y en la baba, un cierto veneno de alacrán.

                     No es el impulso de razón lo que los mueve.

                    Es la banda facinerosamente acrítica o el sueldo.

                    No ven la idea, ven la pieza, el enemigo.

                    ¿Quieres oir los titulares?

                    Te advierto que ya no hay la inocencia patria,

                     esa inopia que imponía

                     primero el vacío por mandato

                     y después la ilusión desencantada.

                    ¿Te acuerdas de cuando la lucha era

                     comer con dignidad

                     y conquistar la dignidad de ser?

                     No corren buenos tiempos, Vicent.

                     A base de consumo de fobias y consignas,

                     nos estamos quedando tan pobres

                     que hemos perdido,

                     además de los modales, las palabras.

                     No corren buenos tiempos.

***

          Moltes gràcies, Antonio, per haver fet aquest llibre sobre la poesia del meu mestre.

***

Presentació de la Big Band "Casino Musical de Godella"

La "Big Band" del Casino de Godella (Foto: Andreu García)

         El passat diumenge, 14 d'abril (data emblemàtica pels republicans com jo) va tenir lloc al Teatre "Capitolio" del nostre poble, la presentació de la "Big Band del Casino Musical", sota la direcció de Manolo Valls. Aquesta era una de les assignatures pendents en un poble com el nostre de tanta tradició. L'acte ve ser apadrinat per Ramon Cardo, un dels referents del jazz contemporani, i va ser tot un èxit de públic i de bona acollida.

Ramon Cardo va apadrinar la presentació (Foto: Andreu García)

         Com el jazz no és l'estil que més conec, us deixe amb la crònica que va sortir a la web de l'Ajuntament:

http://www.godella.es/va/content/la-big-band-del-casino-musical-es-bateja-amb-un-capitoli-ple-i-entregat

         La veritat és que trobe la feina que fa l'Andreu García, molt ben feta, i sempre facilitant la tasca de nosaltres (els aficionats).

I ací teniu la corda dels "saxos", del més destacable de la "Big Band"...  

***