NOVES LLUNES (El meu nou blog)

"Substrats" de Joan Pasqual, capçalera del blog "NOVES LLUNES"

"Nous poemes, nou llibre, nou blog...

Després de 5 anys, cal renovar-se, canviar de pell, com fan les serps. 

Espere que gaudiu amb les noves llunes que m'he inventat...

Després de l'experiència de l'espill."

Francesc Arnau i Chinchilla

      Tal dia com avui, fa cinc anys vaig encetar aquest blog, amb la finalitat d'apropar la meua poesia, a tots els amics, companys de lletres, i a tots els possibles interessats en aquests temes de la Poesia, la Literatura, la Cultura en general, que semblen ser minoritaris, però que són tan importants com uns altres que sempre estan al capdavant de les notícies...

      He gaudit del blog, he aconseguit publicar el meu primer llibre de poemes, he fet nous amics, però pense que cal renovar-se, com dic a la capçalera del nou blog, canviar de pell com fan les serps, i començar de nou per assolir nous reptes. 

      El meu objectiu principal és publicar el meu segon llibre de poemes, però també espere continuar amb tots vosaltres, els que m'haveu escoltat, m'haveu comentat i haveu llegit les meues dèries, i (perquè no?) seguir ampliant els meus contactes amb totes aquelles persones a les que encara se'ls eriçona la pell per qualsevol motiu que afecte als sentiments, i sobretot el més important: Continuar gaudint!

      Moltes gràcies a totes i a tots, i d'ara endavant ací podeu accedir al meu nou blog:

NOVES LLUNES 

***

   

Empar Sáez rep el Premi de Poesia "Ciutat d'Alcoi"

Empar Sáez (Foto: Tomás Tapia)

         El passat dissabte, 15 de març, vaig viatjar a la ciutat d'Alcoi acompanyat d'Isabel. El motiu era el lliurament del XXXIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez "Ciutat d'Alcoi", convocat pel col·lectiu "Amics de Joan Valls i Jordà", que havia guanyat la nostra amiga Empar Sáez, poetessa de Terrassa (la conec des de fa uns quants anys del web "relatsencatala") amb la seua obra "Dona i ocell", llibre que és el primer que publica l'autora, i que va ésser presentat al mateix acte del lliurament del premi.

"Dona i ocell", l'obra guardonada (Foto: Tomás Tapia)

         Hi ha una carretera magnífica des del nostre poble fins Alcoi, i en poc més d'una hora ens plantàrem a l'hotel on estaven els nostres amics. El Ferran i el Roger, home i fill de la poetessa, que coneixem també de fa molts anys, es trobaven amb ella (com no!), i també havien quedat amb el Manel Rodríguez-Castelló, membre del col·lectiu "Amics de Joan Valls", que és també un poeta prolífic (amb una desena de llibres publicats). El Manel, que viu a la ciutat de València, estava acompanyat de la seua dona i del seu germà Sergi, que viu a Alcoi, i tots tres ens feren d'amfitrions en el nostre passeig pels carrers de la ciutat. Ens dirigírem, travessant els ponts que hi ha al capdamunt dels barrancs fins l'escultura en homenatge a l'Ovidi Montllor, obra de l'artista alcoià Antoni Miró.

Al monument en homenatge a l'Ovidi (Foto: Isabel Català)

         Després anàrem cap el casc antic, on ens férem un aperitiu a la Plaça de Dins, i on coincidírem amb la Mercè Climent, que estava acompanyada del també poeta Juli Capella. L'oratge era esplèndid, amb una temperatura càlida que ens convidava a gaudir de la conversa a l'aire lliure. Des d'allí ens dirigírem al restaurant Sant Francesc 52 (adreça del mateix), on els nostres amics havien reservat taula, i on va tenir lloc l'àpat, que va consistir en unes entrades de tapes típiques de la comarca (coquetes, mandonguilles de bacallà i aladroc, pericana, sang amb ceba...), i de segon plat cadascú va demanar una cosa (olleta alcoiana o de músic, arròs eixut de bacallà i floricol, i bajoca farcida, que és com li diuen al pimentó per aquelles contrades). Tot això mullat i remullat amb els magnífics vins de la comarca, i després les postres, el cafè i els licors. És veritat que ens deixàrem aconsellar pels nostres amfitrions, i així no es pot fallar. Vaig aprofitar l'ocasió i els vaig obsequiar amb el meu poemari "L'espill de l'orb", que ostenta el record de no haver venut ni tan sols un exemplar. Almenys que jo sàpiga...

Refrigeri a la Plaça de Dins (Foto: Roger)

Al restaurant Sant Francesc 52 (Foto: Isabel Català)

         Després d'una bona conversa, acompanyàrem els nostres amics a l'hotel, on aprofitàrem per fer una xicoteta becaina a la recepció, i després, la meua dona i jo, per fer temps, ens donàrem un passeig per la ciutat, abans de dirigir-nos al Casal Ovidi Montllor, on a les 20 hores estava anunciat el començament de l'acte del lliurament del premi.

Tots els guardonats amb els premis (Foto: Isabel Català)

         Amb una bona entrada, va començar l'acte amb puntualitat, i després de la presentació a càrrec del Manel, van rebre el XXè Premi Joan Valls i Jordà, per l'ús i promoció del català, Francesc Verdú i Pérez, mestre del poble de Castalla per molts anys, i la Plataforma per la Defensa de la Llei de Dependència de l'Alcoià-El Comtat. Després dels parlaments d'agraïment, i el lliurament dels premis, el Manel va anunciar el lliurament del Premi de Poesia, i va recitar un poema del llibre de l'Empar. Acte seguit, la poeta de Terrassa, visiblement emocionada pels parlaments que havien precedit la seua nominació, va fer un discurs ple de sentiment i de joia pel premi rebut, així com pel fet de ser el primer llibre de poemes que publica... I de ben segur que serà el que obrirà el camí a una gran obra poètica. Des d'ací done fe de la gran qualitat que atresora l'autora. Per acabar, ens va llegir uns versos del seu llibre, que ací us deixe:

(VE DE MOLT LLUNY)

                                           Ve de molt lluny

                                    el son profund de la terra;

                                    li cavaren els ulls amansits dels infants,

                                    l'esguard crèdul de les flors,

                                    la deixaren adormida.

                                    Contemples el blau que cobreix el cel,

                                    les anyades de llum estel·lar,

                                    la buidor que circumda l'ocell.

                                    Arran d'arbre s'estén la nuesa del món.

                                    Sents el darrer calfred del tronc,

                                    l'obscur desig clavat en les arrels

                                    i t'aculls a la solitud de l'arbre.

                                    Ets dona i ocell.

                                    T'abraces a la branca nua,

                                    al so imperceptible del vent.

                                                       ***

          I res més, després de que l'Empar va signar tots els llibres que li posaren al davant, ens acomiadàrem dels nostres amics fins una altra ocasió, que espere siga ben prompte, i tan festiva com aquesta...

L'Empar dedicant-me el seu llibre (Foto: Ferran d'Armengol)

***

Dani Ferrer recita els meus poemes

Foto: Amb el Dani, quan ens vam conèixer a la Trobada de Premià de Dalt

         Els poetes no solem ser bons rapsodes, i hi ha molts exemples d'això que us dic (Estellés, Alberti, Machado, Neruda, etc...). És per això que quan algú ens recita els nostres poemes, ens cau la bava, i més encara si és un amic. Fa pocs dies, el Dani Ferrer (llamp!) company relataire de RC a qui vaig conèixer fa uns quants anys, em va sorprendre quan va penjar al YouTube un vídeo amb quatre poemes del meu llibre "L'espill de l'orb", que ací podeu escoltar amb la seua veu:

***

No a la ruïna del poble....

Manifestació del dissabte 8 de febrer a Godella (Foto: "Levante EMV")

         No conec fil per randa el cas de l'expropiació del Parc de la Devesa, però sí la sentència del Tribunal Superior de Justícia autonòmic (TSJ), així com la proposta de l'actual govern municipal per a fer-la efectiva, i vull manifestar que, tant una com l'altra, em semblen autèntiques barrabassades, i que malgrat comprendre els motius de l'Ajuntament actual, pense que mai no hauríem d'arribar a assumir una proposta que ens hipoteque al nostre poble al llarg dels propers seixanta anys...

BIM especial "Parc de la Devesa":

http://www.godella.es/es/content/bim-especial-parc-de-la-devesa-2013

         Tan sols ens resta la via de la negociació, per a poder pagar en espècies (immobles), o el que seria millor, donar els terrenys com a pagament (donació en pagament). Perquè, després de tot el que ha passat, per a què volem els terrenys de les monges, uns terrenys dels que mai no hem gaudit, a no ser botant la tàpia... Si voleu podeu llegir el meu relat "Ficcions" que es va publicar al llibret de la Festa de Sant Antoni del 2005... Doncs bé, això era el que passava amb el jardí de les monges, que restava prohibit per a la gent del poble.

         El que ha fet el TSJ ha estat lamentable, però ja estem acostumats a les sentències dels Tribunals Superiors de l'Estat, i no vull posar exemples que ens farien posar la cara del color de la sang. Condemnar a tot un poble a la ruïna econòmica, i a finançar de per vida una congregació religiosa, que mai no ha pagat imposts dels béns immobles (IBI), i que, a més a més, rep cada any el finançament de l'Estat (els diners de tots nosaltres), em sembla una autèntica burla pels contribuents...

         És clar que els nostres governants municipals (des de la primera legislatura democràtica) tenen la seua responsabilitat, per no haver previst aquesta situació fent efectiva l'expropiació, però ara no ens val de res cercar culpables, i el que ens cal és trobar una solució assumible pel poble. I la veritat és que escoltant les opinions del PP en la seua darrera fulla "Te informamos", així com els comentaris d'alguns ciutadans del nostre poble al facebook de l'Ajuntament, sembla que, el més important per ells, és cercar responsabilitats polítiques, i que no els interessa la solució del conflicte. Encara els sembla poc el deute, i manifesten que amb això no paguem ni els interessos. La veritat és que no comprenc la seua postura, donant suport a una congregació religiosa que han estat uns autèntics paràsits pel nostre poble, i com no poden adonar-se'n de la ruïna que suposaria un deute com aquest (1500 euros per habitant), que per cert, encara els sembla irrisori per a pagar a les mongetes...

         Això és defensar els interessos dels godellencs? De quins?

         Doncs bé, si són tan amics de la congregació, el millor que podrien fer pel poble. seria dir-li que no volem un parc a aquest preu, que se'l queden elles (les monges) i que el gaudeixin com han fet fins ara, perquè el nostre poble mai no ho ha fet, malgrat la sentència, i elles ho van rebre en donació, d'un personatge que tampoc no ho havia adquirit amb els seus diners... No els va costar un duro, i ara (amb el beneplàcit del TSJ) volen arruïnar-nos de per vida.

         És per tot això que l'Assemblea de Ciutadanes i Ciutadans de Godella van convocar el passat dissabte, 8 de febrer, una manifestació per a protestar per aquesta situació a la ens ha dut aquesta sentència, i també s'han realitzat concentracions a les portes del col·legi de les monges, al llarg de tota la setmana. I també voldria comentar la meua perplexitat pels comentaris, tant del Partit Popular com dels que estan a favor de la congregació, desqualificant les mobilitzacions, tatxant-les de gairebé terroristes. Senyors, el dret a manifestar-se està reconegut a la Constitució, i no cal que vostés, que no tenen un historial democràtic a les seues espatlles del que puguen sentir-se orgullosos, vinguen ara donant lliçons ètiques i morals, del que representa o no representa a la ciutadania del nostre poble.

Foto de la manifestació al Carrer Tenor Alonso (premsa Ajuntament)

         Salut!

         ...  I esperem que tot es solucione amb el temps.

Notícia al "Levante EMV":

http://www.levante-emv.com/comarcas/2014/02/09/200-vecinos-protestan-pago-16/1077536.html

Notícia al web de l'Ajuntament de Godella:

http://www.godella.es/va/content/centenars-de-persones-ixen-al-carrer-en-contra-del-pagament-pel-parc-de-la-devesa

Fotos facebook de l'Ajuntament de Godella:

https://www.facebook.com/media/set/?set=a.628097657256892.1073742137.297717290294932&type=1

***

Amb Ximo i Apa ... Foto: Andreu Garcia (premsa Ajuntament)

***

Un Gener diferent...

Amb els alumnes del Col·legi Sant Joan de Ribera de Burjasot

         Ja ha passat el mes de Gener, i enguany per mi ha estat un Gener diferent. Ho dic sobretot pel calendari que els sindicats han pactat amb l'empresa (per raons d'inversions, segons ens han contat) i que ha suposat que tinguérem vint dies de vacances només començar l'any, que afegint els dies que ja havíem gaudit al Nadal, s'han convertit en un mes sencer. Llàstima de no tenir la possibilitat d'haver-se'n anat a practicar els esports de la neu, o unes altres opcions que no entren dintre de les meues expectatives econòmiques.

         Les celebracions nadalenques van estar una mica més fluixes del que és normal. Els cossos ja no estan acostumats a aquells tiberis com abans, i fins i tot, es va donar la circumstància de que la Nit de Cap d'Any la passàrem a casa nostra, una mica obligats per quedar-nos amb la meua sogra...

         En passar els Reis, vaig gaudir amb la visita que férem a Xeresa al Ramon Navarro Bonet, que m'havia demanat que li prologués el seu llibre, i que com podreu esbrinar, no em vaig poder negar. Vaig estar acompanyat del meu amic Francesc Andreu Garcia (pakiu), i de Joanvi Mompó, el meu company de treball.

Amb el Ramon i pakiu al Parc de les oliveres centenàries de Xeresa.

         Dies després vaig estar convidat per Dori, la tutora del 5è curs del Col·legi Sant Joan de Ribera de Burjassot, al recital poètic que havien fet els seus alumnes amb els poemes del poetes de Godella (Vicent Alonso, Eduard Marco, Carles Cano i jo mateix). Ja s'havia fet al desembre, i jo no havia pogut anar-hi. Van tenir la gran deferència de repetir el recital, i els ho agraesc de tot cor. La veritat és que vaig gaudir a la gana en veure els xiquets i les xiquetes recitant els poemes, interessant-se pel fet poètic, i en gran part, és un gran èxit dels mestres que, com Dori, han sabut inocular als nens el verí de la Poesia. En temps tan negatius per a la Cultura, aquesta jornada va resultar tot un "xute" per a la meua moral.

El regal dels xiquets

Signant... 

Gaudint...

Amb tots els protagonistes

Fotos del blog:     classedorisjr.blogspot.com

***

         També hi hagueren mals rotllos...

COM AQUEST:

          Darreres paraules abans de la desconnexió:

          Però això és una altra història que sembla no tenir final...

***

Homenatge escolar als poetes de Godella

Imatge: Diatomees (algues unicel·lulars) al microscopi

         Avui m'he trobat al diari una notícia que, malgrat la seua manca d'actualitat (va passar fa més de dues setmanes), m'ha arribat al cor tant pel seu caràcter inèdit, com perquè també sóc part interessada, i si nosaltres no parlem del que ens interessa, no sé qui ho farà...

         M'estic referint al recital que els alumnes de 5è de Primària de la línia en valencià del col·legi Sant Joan de Ribera de Burjassot van fer el passat 20 de desembre, on van recitar poemes del poetes de Godella (Eduard Marco, Vicent Alonso, Carles Cano, i meus). Ja m'havia posat al corrent Dori Palencia, que és la tutora del curs i també la principal impulsora d'aquesta iniciativa. Jo, com sempre, vaig estar negat a poder ser present per la maleïda Llei de Murphy, que de sempre em va fotent, però si que van estar la resta del poetes, així com un gran nombre de familiars i amics dels alumnes.

Notícia al Levante EMV -03/01/2014-

         Com he llegit a la crònica que es va recitar el meu poema "Calidoscopi", ací us pose la imatge que em va fer escriure aquells versos, encapçalant aquest escrit.

         I ací teniu el poema:

CALIDOSCOPI

Hi ha constel·lacions
on viuen les estrelles
i punts reminiscents
del big bang primigeni,

també s'albiren formes
que semblen familiars,
com ara maquinàries
de rellotges fantàstics,

cadenes de metall,
martells i estenalles,
garlandes de Nadal
i baines mendelianes.

Tot és al microscopi,
tan sols cal posar l'ull
i deixar-se portar 
per un calidoscopi;

L'origen de la Vida
en blau sobre fons negre,
la llum va vindre al món
per vèncer les tenebres.

***

         Moltes gràcies, nenes i nens. La Poesia sempre serà una clau per poder obrir la vostra infinita imaginació...

*** 

FELIÇ 2014!

Feliç 2.014!

urte berri on  

   FELIZ ANINOVO

FELIZ AÑO NUEVO...

   

Francesc Arnau i Chinchilla

         "La petjaDA DE LA PAPALLONA NO ES VEU 

         La petjada de la papallona no s’esborra

         Perquè està marcada a les flors

         Com les petjades del vent a la sorra".

        (iNSPIRAT EN UN POEMA DE mAHMUD DARWIX)

***

Salut i vida!!!

***

-31 de desembre del 2013-

Homenatge a Dª Amparito

A les escales del Molí (Fotos: Andreu García )

         El passat dissabte, 14 de desembre, els antics alumnes del Molí li vam retre un merescut homenatge a Dª Amparito, la mestra dels pàrvuls d'aquell col·legi.

Ximo Vives entrega la placa commemorativa a Dª Amparito

         Hagueren parlaments de l'alcalde de Godella (San Félix), de Ximo Vives (un dels principals impulsors), i molts altres dels assistents, que ens contaren anècdotes d'aquelles anys, i també de Dª Amparito (visiblement emocionada), que ens va relatar com va arribar al nostre poble allà pels anys quaranta, procedent d'Aragó.

Dª Amparito, la nostra primera mestra

         Palau ens va oferir una peça musical al piano, inspirada en una de les cançonetes que cantàvem els xiquets, i Apa ens va cantar amb la seua veu potent, les cançonetes que jo mateix havia fet per a l'ocasió.

Josep Aparicio "Apa", cantant els meus versets.

         Després de la foto de rigor a les escales, va haver-hi una "picaeta" a l'antiga classe on Dª Ampartito ens va ensenyar les primeres beceroles, que va estar per gentilesa de l'Ajuntament, i també es va fer de manera informal, la proposta de posar el nom de Dª Amparito al costat del del seu marit (Don Tomás), al carrer que duu el seu nom.

Palau  al piano...

         Entre tots els que ens vam quedar encara tinguérem temps per fer una improvisació sobre un poema del meu llibre, sota la direcció de Palau i amb la veu de tenor de Pepito (Apa).

La tauleta dels cagons (aproximadament  l'any 1960)

***

  A l’Escola del Molí

les primeres beceroles

vam aprendre enmig dels jocs,

i les primeres cançons,

els números i les hores.

Aquell rellotge de fusta!

Aquelles lletres pintades!

La pissarra amb els dibuixos,

la tauleta dels cagons

i els xiquets jugant al rotgle.

***

Presentació del llibre "Paraula d'Espriu"

Invitació a l'acte de la presentació del recull

         Ací teniu les comunicacions  de l'ARC sobre la presentació del llibre "Paraula d'Espriu", que ha estat editat arran de les participacions al concurs que va organitzar la mateixa ARC, i que compta amb la finalitat solidària de recaptar diners per a la Marató de TV3, que enguany està dedicada a les malalties neurodegeneratives. La gala tindrà lloc el proper dissabte, 30 de novembre a l'Auditori de la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, i malgrat que al recull hi ha el meu poema "He caminat estances de la casa...), no podré estar a l'acte, com m'agradaria, però el meu pensament serà amb tots vosaltres, companys...

         Programació de la gala:

***

Estellés euskaraz (presentació del llibre)

Plantar cara a la vida (Marc&Marc)

          El diumenge passat, dia 10 de novembre, era el dia del meu 60è aniversari (com passa el temps!), i després de vindre de la caseta de Bétera, on celebràrem l'esdeveniment amb escreix, vaig anar al Teatre "Capitolio", per a estar present en un acte insòlit: La presentació d'una antologia dels poemes d'Estellés traduïts al basc. 

          L'acte va estar presentat per Paco Inclán, i Héctor Arnau, que han estat els que han parit aquesta obra, encara que això no vol dir que hagen copulat  (o potser sí, no ho sé...), doncs és ben difícil dur a terme avui en dia una tasca com aquesta de traduir llengües "minoritàries", per no dir-les residuals i apunt d'extingir-se... I una merda! Això voldrien alguns...

          Van intervenir (entre d'altres), Laia Climet (Edicions 3 i 4), Vicent Anyó (Fundació VAE),  Eduard Marco i Escamilla (poeta del nostre poble), Josep Aparicio "Apa" (la millor veu de l'Horta), i els rapsodes Gemma Sanginés, Dabid González (membres de la Euskalzaleok-Valentzia) i Lluís Carmona (impulsor del projecte), que van fer que la poesia del nostre poeta nacional s'escoltés per primera vegada en euskera al nostre poble.

La millor veu de l'Horta (Héctor Arnau "dixit")

          També assistiren a l'acte les primeres autoritats dels pobles de Godella i Burjassot, que han col·laborat amb aquesta edició històrica de la poesia estellesiana, al costat de la Fundació VAE...

Després, Marc Sempere i Marc Egea ens oferiren el concert "Plantar cara a la vida", una visió diferent dels poemes d'Estellés, amb acompanyament instrumental inèdit...

          I ja per acabar, tan sols dir que el proper 8 de desembre serà presentat a la "Durangoko Azoka" (Fira del Llibre en Basc) a la localitat de Durango. Gerardo Markuleta, poeta i traductor dels poemes, també va intervindre a l'acte, i va dir que la traducció al basc dels poemes d'Estellés era una assignatura pendent per a la literatura basca, que ara s'havia fet realitat.

Cloenda de l'acte (totes les fotos són d'Andreu García)

***

   

Homenatge a Estellés (concert d'Apa al "Capitolio" de Godella)

Cartell del concert

         El passat dissabte, 26 d'octubre vaig anar al concert que el meu paisà i amic Josep Aparicio "Apa" va donar al Teatre "Capitolio" de Godella. Era la segona funció, doncs el divendres a les 22,30 hores havia estat l'estrena, però per motius del meu treball a torns (com sempre), vaig haver de posposar-ho al dissabte a les 20,30 hores.

          Es tracta del mateix espectacle que es va estrenar al Teatre Micalet de València el passat 28 de juny amb el títol de "Poemes i cançons", i que estava dedicat en homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés, del que enguany es celebra el 20è aniversari de la seua mort, i que per això se li ha dedicat l'any (Any Estellés), encara que no ha estat una commemoració amb tot el suport institucional que hagués calgut, quelcom del més normal, atenent qui són els nostres governants autonòmics...

Carles Cano recitant l'Estellés (Foto: Andreu García)

          El concert, que estava basat sobretot en tot el repertori de l'artista godellenc, primordialment en el seu darrer treball discogràfic "Cants i cants", però també tenia la novetat dels poemes estellesians recitats per Carles Cano i també per Teresa Segarra, així com la versió del "M'aclame a tu", enregistrat per l'Ovidi al final de la seua carrera, i també la versió d'Apa del famós "Bolero de l'Alcúdia" amb la lletra del poeta de Burjassot, que tants artistes han inclòs al seu repertori. Però, per a mi, que he vist molts concerts de "Pepito", el més impactant de la nit va ser l'aportació del gran músic del nostre poble Ramon Cardo, que sense desmerèixer tota la banda que va acompanyar Apa (Ricardo Esteve -mestre de la guitarra-, Jesús Gimeno -percussió- i Eduard Navarro- dolçaines i corda-), va donar tot un recital al saxo d'improvisacions "jazzístiques", d'aquelles que fan que els teus peus no puguen parar de moure's, perfectament integrades en les peces interpretades per Apa, que són gairebé totes amb arrels tradicionals i de cant d'estil. En resum, tota una lliçó de fusió musical entre el jazz i el "folk"... 

Apa en acció, amb Toni Guzman i tota la banda (Foto: Andreu García)

         El final va estar molt emotiu, amb tots els artistes i també el públic recitant el poema més popular de l'Estellés (potser), que ha esdevingut tot un himne... "Assumiràs la veu d'un poble".

          Em vaig acomiadar de "Pepito" i de Teresa, i res més... Fins una altra ocasió que espere no siga molt llunyana en el temps.

***

         Crònica oficial:

         http://www.godella.es/va/content/apa-ret-homenatge-al-poeta-de-realitats

         Ramon Cardo, Ricardo Esteve i Jesús Gimeno en acció (Concert del Micalet):

II Trobada d'Escriptors de l'Horta

  

Signant el meu llibre (Foto: Andreu García)

Cartell de l'acte

         El passat dissabte, 19 d'octubre, va tenir lloc ací al meu poble la II Trobada d'Escriptors de l'Horta (la primera es va celebrar l'any passat a Picanya). L'acte va estar organitzat per Carles Cano, Enric Camps i Xavier Mínguez, escriptors que tenen la seua residència ací a Godella.

Al Molí amb Josep Vicent López del THG (Foto meua)

         De bon matí es van anar reunint a la Plaça de l'Estació, des d'on es dirigiren a la Casa Museu de Pinazo per fer una visita guiada, amb les explicacions sobre la vida i obra del genial pintor a càrrec de la família, que regenta la Casa Museu. Quan eixien de la visita, comentant la qualitat de les obres, em vaig incorporar al grup, i ens dirigírem cap al Molí, on Josep Vicent López, del Taller d'Història de Godella, ens va posar al corrent dels origens del poble, amb la vista de l'Horta de fons. Férem un recorregut pel Carrer Major, on ens va anar explicant com havia mamprès la seua urbanització paral·lela a la Séquia de Montcada. Des del Castell (avui col·legi de les monges), passant per les cases senyorials que encara es conserven, l'Església de Sant Bertomeu (S. XVII), la Torreta de Misildo, la Capella del Crist de la Pau (antiga parròquia), anàrem escoltant les explicacions de Josep Vicent, acabant la passejada per la Pujada de l'Ermita (Av. Pesset-Aleixandre), fins arribar al Centre Cultural Xicranda, on va tenir lloc la recepció oficial a càrrec de l'alcalde del poble Josep Manel San Félix, que va fer un discurs de benvinguda a tots els escriptors. També es van signar els llibres dels autors que quedaran a la Biblioteca Municipal. L'acte va estar amenitzat per Josep Aparicio "Apa" i Teresa Segarra, que ens cantaren diverses mostres del cant d'estil, amb els versos de Carles Cano.

Recepció oficial a la Biblioteca amb Apa i Teresa (Foto: Andreu García)

         Acte seguit ens dirigírem al jardí de "Villa Eugenia", on va tenir lloc un recital literari a càrrec d'alguns dels escriptors assistents, amb una primera part dedicada als xiquets, amb contes, cançons i poesies, i una segona de poemes i narracions pels més majors. Jo vaig intervenir en aquesta segona part, llegint dos poemes dels darrers que he fet ("He caminat estances de la casa...", que es publicarà pròximament en un llibre col·lectiu, i "Els ulls de les estrelles"), però m'agradaria destacar el poema-cançó que va fer Lluís Roda, acompanyat per un grup de nens i nenes "voluntaris", el conte xinès de Carles Cano de la princesa que volia veure una estrella que mai no hagués vist ningú, i el poema de Pau Sif que, imitant el ritme i els versos del més conegut dels poemes estellesians, ens relata les peripècies per a muntar un moble adquirit a Ikea.

Recital literari als jardins de "Villa Eugenia" (Foto: Andreu García)

         A continuació ens dirigírem al Restaurant Castillo, on va tenir lloc el dinar (uns entrants i arròs a banda). Allí també comptàrem amb Apa i Teresa que, a més de la seua inestimable conversa sobre la música tradicional, ens acomiadaren amb unes mostres del seu art, que comptaren amb la participació de tots els assistents.

         Entre els escriptors que es varen apropar a la Trobada vaig reconèixer (a més dels organitzadors): Jaume Pérez Montaner, Lluís Roda, Eusebi Morales, Francesc Mompó, Isabel Robles, Núria Sendra (editora), Ramon Guillem, Pau Sif, Mercè Viana, Alfons Navarrete, Vicent Penya, M. Carme Arnau... Demane disculpes a tots els altres escriptors que vingueren a la Trobada.

         Abans d'anar-nos cadascú al nostre niu, va prendre la paraula Lluís Roda que va encoratjar els assistents per a que sorgiren els pobles candidats a organitzar la tercera Trobada el proper any. De moment es va veure la possibilitat de fer-la a Aldaia/Alaquàs o potser a Picassent. Ja es decidirà més endavant.

***

Crònica oficial:

http://www.godella.es/va/content/godella-acull-orgullosa-als-escriptors-de-la-comarca-de-lhorta

Fotos al web de l'Ajuntament:

https://www.facebook.com/media/set/?set=a.572866906113301.1073742018.297717290294932&type=1

***