dijous, 20 de març de 2014

Empar Sáez rep el Premi de Poesia "Ciutat d'Alcoi"


Empar Sáez (Foto: Tomás Tapia)

         El passat dissabte, 15 de març, vaig viatjar a la ciutat d'Alcoi acompanyat d'Isabel. El motiu era el lliurament del XXXIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez "Ciutat d'Alcoi", convocat pel col·lectiu "Amics de Joan Valls i Jordà", que havia guanyat la nostra amiga Empar Sáez, poetessa de Terrassa (la conec des de fa uns quants anys del web "relatsencatala") amb la seua obra "Dona i ocell", llibre que és el primer que publica l'autora, i que va ésser presentat al mateix acte del lliurament del premi.

"Dona i ocell", l'obra guardonada (Foto: Tomás Tapia)

         Hi ha una carretera magnífica des del nostre poble fins Alcoi, i en poc més d'una hora ens plantàrem a l'hotel on estaven els nostres amics. El Ferran i el Roger, home i fill de la poetessa, que coneixem també de fa molts anys, es trobaven amb ella (com no!), i també havien quedat amb el Manel Rodríguez-Castelló, membre del col·lectiu "Amics de Joan Valls", que és també un poeta prolífic (amb una desena de llibres publicats). El Manel, que viu a la ciutat de València, estava acompanyat de la seua dona i del seu germà Sergi, que viu a Alcoi, i tots tres ens feren d'amfitrions en el nostre passeig pels carrers de la ciutat. Ens dirigírem, travessant els ponts que hi ha al capdamunt dels barrancs fins l'escultura en homenatge a l'Ovidi Montllor, obra de l'artista alcoià Antoni Miró.

Al monument en homenatge a l'Ovidi (Foto: Isabel Català)

         Després anàrem cap el casc antic, on ens férem un aperitiu a la Plaça de Dins, i on coincidírem amb la Mercè Climent, que estava acompanyada del també poeta Juli Capella. L'oratge era esplèndid, amb una temperatura càlida que ens convidava a gaudir de la conversa a l'aire lliure. Des d'allí ens dirigírem al restaurant Sant Francesc 52 (adreça del mateix), on els nostres amics havien reservat taula, i on va tenir lloc l'àpat, que va consistir en unes entrades de tapes típiques de la comarca (coquetes, mandonguilles de bacallà i aladroc, pericana, sang amb ceba...), i de segon plat cadascú va demanar una cosa (olleta alcoiana o de músic, arròs eixut de bacallà i floricol, i bajoca farcida, que és com li diuen al pimentó per aquelles contrades). Tot això mullat i remullat amb els magnífics vins de la comarca, i després les postres, el cafè i els licors. És veritat que ens deixàrem aconsellar pels nostres amfitrions, i així no es pot fallar. Vaig aprofitar l'ocasió i els vaig obsequiar amb el meu poemari "L'espill de l'orb", que ostenta el record de no haver venut ni tan sols un exemplar. Almenys que jo sàpiga...

Refrigeri a la Plaça de Dins (Foto: Roger)

Al restaurant Sant Francesc 52 (Foto: Isabel Català)
         Després d'una bona conversa, acompanyàrem els nostres amics a l'hotel, on aprofitàrem per fer una xicoteta becaina a la recepció, i després, la meua dona i jo, per fer temps, ens donàrem un passeig per la ciutat, abans de dirigir-nos al Casal Ovidi Montllor, on a les 20 hores estava anunciat el començament de l'acte del lliurament del premi.

Tots els guardonats amb els premis (Foto: Isabel Català)

         Amb una bona entrada, va començar l'acte amb puntualitat, i després de la presentació a càrrec del Manel, van rebre el XXè Premi Joan Valls i Jordà, per l'ús i promoció del català, Francesc Verdú i Pérez, mestre del poble de Castalla per molts anys, i la Plataforma per la Defensa de la Llei de Dependència de l'Alcoià-El Comtat. Després dels parlaments d'agraïment, i el lliurament dels premis, el Manel va anunciar el lliurament del Premi de Poesia, i va recitar un poema del llibre de l'Empar. Acte seguit, la poeta de Terrassa, visiblement emocionada pels parlaments que havien precedit la seua nominació, va fer un discurs ple de sentiment i de joia pel premi rebut, així com pel fet de ser el primer llibre de poemes que publica... I de ben segur que serà el que obrirà el camí a una gran obra poètica. Des d'ací done fe de la gran qualitat que atresora l'autora. Per acabar, ens va llegir uns versos del seu llibre, que ací us deixe:

(VE DE MOLT LLUNY)

                                           Ve de molt lluny
                                    el son profund de la terra;
                                    li cavaren els ulls amansits dels infants,
                                    l'esguard crèdul de les flors,
                                    la deixaren adormida.

                                    Contemples el blau que cobreix el cel,
                                    les anyades de llum estel·lar,
                                    la buidor que circumda l'ocell.

                                    Arran d'arbre s'estén la nuesa del món.

                                    Sents el darrer calfred del tronc,
                                    l'obscur desig clavat en les arrels
                                    i t'aculls a la solitud de l'arbre.

                                    Ets dona i ocell.

                                    T'abraces a la branca nua,
                                    al so imperceptible del vent.

                                                       ***

          I res més, després de que l'Empar va signar tots els llibres que li posaren al davant, ens acomiadàrem dels nostres amics fins una altra ocasió, que espere siga ben prompte, i tan festiva com aquesta...

L'Empar dedicant-me el seu llibre (Foto: Ferran d'Armengol)
***

3 comentaris:

  1. Moltes gràcies, Francesc! Amic dels meus inicis, poeta immens... Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  2. Fou un enorme plaer (re)trobar-vos. L'atzar, de vegades, té aquests capricis tan dolços. Abraçada forta!

    ResponSuprimeix
  3. Llàstima no haver pogut compartir eixos moments !! En el proper premi !!.

    ResponSuprimeix