dimarts, 29 d’octubre del 2013

Homenatge a Estellés (concert d'Apa al "Capitolio" de Godella)

Cartell del concert

         El passat dissabte, 26 d'octubre vaig anar al concert que el meu paisà i amic Josep Aparicio "Apa" va donar al Teatre "Capitolio" de Godella. Era la segona funció, doncs el divendres a les 22,30 hores havia estat l'estrena, però per motius del meu treball a torns (com sempre), vaig haver de posposar-ho al dissabte a les 20,30 hores.

          Es tracta del mateix espectacle que es va estrenar al Teatre Micalet de València el passat 28 de juny amb el títol de "Poemes i cançons", i que estava dedicat en homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés, del que enguany es celebra el 20è aniversari de la seua mort, i que per això se li ha dedicat l'any (Any Estellés), encara que no ha estat una commemoració amb tot el suport institucional que hagués calgut, quelcom del més normal, atenent qui són els nostres governants autonòmics...

Carles Cano recitant l'Estellés (Foto: Andreu García)

          El concert, que estava basat sobretot en tot el repertori de l'artista godellenc, primordialment en el seu darrer treball discogràfic "Cants i cants", però també tenia la novetat dels poemes estellesians recitats per Carles Cano i també per Teresa Segarra, així com la versió del "M'aclame a tu", enregistrat per l'Ovidi al final de la seua carrera, i també la versió d'Apa del famós "Bolero de l'Alcúdia" amb la lletra del poeta de Burjassot, que tants artistes han inclòs al seu repertori. Però, per a mi, que he vist molts concerts de "Pepito", el més impactant de la nit va ser l'aportació del gran músic del nostre poble Ramon Cardo, que sense desmerèixer tota la banda que va acompanyar Apa (Ricardo Esteve -mestre de la guitarra-, Jesús Gimeno -percussió- i Eduard Navarro- dolçaines i corda-), va donar tot un recital al saxo d'improvisacions "jazzístiques", d'aquelles que fan que els teus peus no puguen parar de moure's, perfectament integrades en les peces interpretades per Apa, que són gairebé totes amb arrels tradicionals i de cant d'estil. En resum, tota una lliçó de fusió musical entre el jazz i el "folk"... 

Apa en acció, amb Toni Guzman i tota la banda (Foto: Andreu García)

         El final va estar molt emotiu, amb tots els artistes i també el públic recitant el poema més popular de l'Estellés (potser), que ha esdevingut tot un himne... "Assumiràs la veu d'un poble".

          Em vaig acomiadar de "Pepito" i de Teresa, i res més... Fins una altra ocasió que espere no siga molt llunyana en el temps.

***
         Crònica oficial:



         Ramon Cardo, Ricardo Esteve i Jesús Gimeno en acció (Concert del Micalet):

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada