dimecres, 27 de març de 2013

Vint anys sense l'Estellés


Amb l'estàtua del poeta a Burjassot (juny del 2012)

         Avui, dimecres 27 de març, fa vint anys que ens va deixar el més gran poeta que han donat aquestes terres des de l'Immortal (Ausiàs March). I és aleshores quan diguem: Com passa el temps! Efectívament, el temps passa de manera inexorable i mai no es detura, com les onades de la mar, i els cicles de la Lluna. És com una formigueta, que va fent el seu camí ben a poc a poc... Poc després de l'Estellés, també ens va deixar l'Ovidi Montllor, un gran amic seu, i també un gran intèrpret de la seua Poesia.
         El cas és que no volia deixar passar la data sense fer un petit recordatori. Res milor que un poema que vaig fer fa molt de temps, i que vaig recitar a Ca Bassot en un dels seus sopars d'aniversari, que es feien abans de mamprendre amb la iniciativa de Josep Lozano de la Diada Estellés, que celebrem el primer dissabte de setembre, coincidint amb l'aniversari del naixement del poeta, i on recordem la seua Poesia, la seua lluita per la llengua i el País, i el seu gran amor a la vida.

           móns paral·lels

                                                                                         Recordant l’Estellés…

 Avui he estat escoltant recitar a l’Ovidi,
un amic m’ha passat el vinil a CD.
La guitarra del Toti, els versos d’Estellés...
Vaig a dir el que mai no li he dit a ningú,
no vull dir amb això que siga d’ara mateix:
“El seu primer llibre és del cinquanta-tres,
el mateix any que jo vaig conèixer la llet.
Ell parla d’Isabel... de la seua muller,
jo parle d’Isabel... de la meua Isabel.
Ell parla d’un àngel de tres mesos al cel,
el meu àngel no pogué ni sortir al carrer,
directament se’n va anar de la panxa al cel.
Ell és un entre tants... ja ho volguera jo ésser!
I l’amor per Itàlia, i per Grècia també,
per les dones ben fetes, per la llengua i els déus,
les paraules senzilles, els llibres i les gents,
una petita pàtria, els amics, els plaers...”
Burjassot i Godella... Són dos móns paral·lels! 

***
 
28 de Gener del 2.004

***
            
         I ací teniu un dels seus poemes que més em captiva, el "Coral romput" (en versió completa):


***

2 comentaris:

  1. Igual que l'Estellés ha tornat al seu lloc a la plaça, tu has tornat amb força al blog. M'alegre.

    Móns paral·les, genial.

    Un abraç

    ResponElimina
  2. El Burjassot d'Estellés és paral·lel a Godella, perquè un poeta universal com ell ho fa tot universal, tan quan parla d'amor, com de mort, de sexe o de la més subtil passió lírica. Tu agermanes Godella amb Burjassot, o amb l'Alcoi d'Ovidi, o amb el Reus des del qual et llegim i et saludem!

    ResponElimina