dissabte, 25 de febrer de 2012

LA QUARTA DIMENSIÓ (Concert del guitarrista Armen Doneyan a Villa Eugenia)


 Fotos de Rafa Cantos
           
            Des de fa unes setmanes estic llegint la novel·la pòstuma del Roberto Bolaño que duu per títol 2.666 (la recomane com a lectura obligada a tots els amants de la bona narrativa), i avui mateix quan venia del treball a l'autobús he llegit uns paràgrafs del darrer capítol, en els què el personatge principal, Hans Reiter (el veritable nom del Beno Von Archimboldi), esta parlant amb un director d'orquestra, que és una jove promesa del Tercer Reich, doncs ens trobem en plena efervescència de la ideologia nazi.  Doncs bé, aquest jove geni que sembla una al·lusió al gran Herbert Von Karajan, afirma que la 4ª Dimensió tan sols es podria expressar mitjançant la Música (Bach, Mozart, Beethoven...), i que anul·lava el món tridimensional (pàg. 830).

            Doncs bé, això és, més o menys, el que avui ha demostrat el guitarrista francès Armen Doneyan, educat des de petit en una família de músics, i que ben prompte es va iniciar a la música de cambra. Va elegir la guitarra per la gran versatilitat de l'instrument, que li permet dedicar-se també al rock, el jazz, el pop, etc... (No cal que us diga que és el meu instrument favorit, en totes les seues manifestacions). Tanmateix, els seus professors van despertar la seua passió pels clàssics. Després d'estudiar amb Ramón de Herrera al Conservatori Regional de París, va ingressar al Nacional, on encara continua avui. Un dels seus referents és el gran mestre polonès Marcin Dylla

Amb el guitarrista després del concert

            Amb una bona assistència de públic per a ser un dia feiner, va començar el concert, que va consistir en aquestes obres, totes elles de mestres que feren de la guitarra solista un dels instruments més bells de la corda:

            -"Fantasia opus 19" de Luigi Legnani
            -"Sonata romàntica" de Manuel Ponce
            -"1ª Suite per a llaüt" de J. S. Bach
            -I ja per acabar, les "Variacions sobre un tema de Sor" de Miquel Llobet, que és tot un prodigi de virtuosisme, amb els dits prenyent el màstil de l'instrument.


Cartell del concert

            El hàndicap va estar en que el guitarrista no sabia ni espanyol, ni per suposat valencià, i per això es trobava una mica escarotat. Però per això, ens ve al pèl la citació del Bolaño. La 4ª Dimensió, el llenguatge del déus, que fa que la Música siga compresa per tothom sense tenir la menor importància ni el lloc d'origen dels compositors ni dels solistes.

            Quan serà això el normal en tots els àmbits de la convivència?

            La resposta és molt senzilla: En quan ens capbussem a la quarta dimensió... Difícil no?

*** 

 Dijous, 23-F del 2012 (us sona d'alguna cosa?)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada