dilluns, 13 de febrer de 2012

La pintura de Balbino Giner


Foto del pintor en plena acció

(Conferència al Saló Social del Casino Musical de Godella) ponencia de D. Vicent Senent, professor especialista en Història de l’Art i membre del Taller d’Història Local de Godella)

            Quan es va fer a Villa Eugenia l’exposició “Cent anys d’expressió artística a Godella”, amb motiu de la inauguració de l’edifici després de la remodelació, va haver-hi per a molts dels visitants, i molt especialment entre els veïns del poble, una grata sorpresa. Estic parlant del “descobriment” d’un pintor vinculat al nostre poble (el seu pare era de Godella), encara que va néixer al barri del Carme de València, del que poc o gens es coneixia a nivell popular.

             Balbino Giner (1910-1976) fou un cas de pintor compromès amb el temps tan convulsiu que li va tocar viure. En plena maduresa artística va haver d’exiliar-se com tants compatriotes, amb motiu de la desfeta de la Guerra Civil Espanyola i de la posterior repressió dels vencedors. Les seues idees, molt properes a l’anarquisme, el van fer decidir-se a no tornar a xafar el territori espanyol sota la dictadura de Franco. Aleshores es trobava a Itàlia, gaudint del pensionat que s’havia guanyat amb els seus mèrits. Després se’n va anar a Bèlgica, on es va establir després de la II Guerra Mundial. Al final va anar a parar a Perpinyà, i es dóna la circumstància de que va ser soterrat a Cotlliure, el mateix que el gran poeta Antonio Machado, que havia passat els darrers dies de la guerra a Villa Amparo, xalet del veí poble de Rocafort.

La tomba del pintor a França

            Aquest divendres, al Saló Social del Casino Musical de Godella, i dins del cicle que organitza el mateix Casino Musical, va tenir lloc la conferència sobre “Art i Cultura d’Avantguarda”, sobre el pintor Balbino Giner, a càrrec de Vicent Senent, professor especialista en Història de l’Art, membre del Taller d’Història Local.

            El ponent va ser presentat per Xavier Costa, i després d’escoltar una gravació antiga, del pintor interpretant a la guitarra una composició clàssica, va passar a llegir la conferència, mentre ens anava complimentant les seues paraules amb diapositives dels quadres, de les obres de referència i de fotografies familiars, cedides pel pintor Vicent Castillo.

Dibuix de Balbino Giner

            La conferència es va centrar sobretot en l’anàlisi de les obres del pintor, comparant-les amb les obres de referència d'altres artistes, i l’estudi de les condicions socioeconòmiques de l’època, centrant-se amb les sis obres que van ser exposades a l’Exposició de Villa Eugenia, de la que us he parlat abans.
Vull mencionar, ja que és un dels motius principals del meu interès pel pintor, que l’Exposició de Villa Eugenia va tenir una continuació, quan el poeta Antonio M. Herrera i jo mateix, férem una sèrie de poemes inspirats amb les obres, i que amb l’acompanyament  de Josep Manel Campos al piano, els recitàrem al mateix lloc el 12 de juny del 2011.

Recitant "La iaia" a Villa Eugenia

            En aquella ocasió, vaig recitar un poema meu, inspirat en el magnífic quadre “La iaia” del Balbino Giner, que representa la seua besàvia Dª Mercedes Caballer, i que em recordava la meua iaia Conxa, sobretot pel pentinat i per la roba. 
Aquell esdeveniment va fer que encara augmentés més la meua admiració per l’obra del Balbino Giner, que per cert havia après de ben jove els rudiments de l’ofici, ja que el seu pare, que era del nostre poble, era pintor de palmitos i artista faller.

Paisatge del centre europeu

            Vicent Senent ens va anar explicant, al llarg de la conferència, els sis quadres que van estar exposats a l’Exposició de Villa Eugenia...
A més del quadre de “La iaia” del que ja he parlat, també està el retrat “El meu cosí”, que és del pare del pintor Vicent Castillo, realitzat quan només tenia 16 anys, i on va demostrar el seu domini de la tècnica del dibuix, així com el seu coneixement de les avantguardes, de les que va agafar algunes influències. “Niña desnuda” (1932) és un quadre que el ponent va comparar amb les edats de la dona, un tema que ha estat tractat per diversos artistes al llarg de la història. A continuació ens va parlar de “Los borrachos” (1931) que, el mateix que el famós quadre de Velázquez, és un al·legat contra la degradació que provoca l’alcoholisme entre les classes treballadores.

Deportados a Bata (1932), magnífic quadre de Balbino Giner

             I ja per finalitzar, ens va parlar del magnífic quadre “Deportados a Bata” del 1932, i que és a més a més, un impressionant document que ha estat investigat pel ponent de la conferència.
Vicent Senent ha trobat la notícia a la premsa d’aquells anys. El quadre representa els deportats a les colònies de l’Àfrica dels anarquistes que van ser encarcelats arran les revoltes de la Vall del Llobregat, que va tenir lloc l’any 1932, el mateix de la composició de l’obra. Al diari ABC de Sevilla, hi ha la llista amb els 122 noms dels deportats, i l’investigador godellà, ha arribat a la conclusió gairebé irrefutable, de que les dues figures que apareixen en primer pla del quadre, encapçalant la filera dels presoners, són els líders anarquistes Durruti i Ascaso, que d’aquesta manera ens mostren la seua condició de cabdills del moviment anarquista, i de caps de la revolta per la que van ser deportats.

20è aniversari de la seua mort a la premsa francesa

            No volia deixar de comentar el quadre “El Herrero” (1931), que malgrat semblar una obra acadèmica i d’estil clàssic, amaga el seu missatge, ja que si ens fixem amb atenció, el personatge que en una primera ullada, sembla una estàtua grega, duu a la mà esquerra una punta de llança, i amb això ens està dient moltes coses, sobretot en aquells anys. El personatge representa la lluita obrera contra l’opressió, com havia dit el “Manifest Comunista” de Karl Marx, que el pintor havia descobert per aquelles dades. Així, l’obra esdevé una pressa de posició de l’artista al costat del proletariat, de les classes més desfavorides, dels pàries de la Terra...

             I això va ésser tot!  Em va sorprendre la quantitat de gent del nostre poble que, malgrat el fred d’aquests dies, es va apropar per escoltar la conferència. Entre els assistents vaig reconèixer molts pintors, com no podria ser menys...

             I ja sols em resta felicitar el conferenciant Vicent Senent, que conec de tota la vida, però que mai no havia escoltat a la seua salsa... Al llarg de l’hora i mitja que va durar la conferència, ens va fer sentir la sensació de complicitat amb un artista que mai no va renunciar a les seues idees, encara que això li va costar l’exili, les privacions i l’oblit, al que va ser abocat al llarg dels anys, fins i tot pels seus propis conciutadans.

Una de les seues obres mestres

            Que actes com aquest tinguen la recompensa de tornar a artistes de la categoria de Balbino Giner al lloc que els pertoca en la Història de l’Art.

Godella (l’Horta Nord), 12 de febrer del 2012


***

1 comentari: