diumenge, 6 de novembre del 2011

Entrevistes a la xarxa


Foto de "pakiu": Entrevista del mes de març a Ràdio Godella 

           En pocs dies m'han fet dues entrevistes per Internet. Sense anar més lluny, ahir dissabte el blog "¿Qué haría el oso?" que han posat en marxa uns quants estudiants de periodisme de la Universitat de València, va publicar l'entrevista que em va fer Elisa Pont, que forma part del col·lectiu. Ací la podeu llegir, i al mateix temps podeu gaudir d'aquest blog que tracta de la Cultura i de l'Art en general, en totes les seues expressions, sota la perspectiva dels futurs periodistes:


           Us recomane el blog, i trobe molt interessant la pregunta que proposa el seu títol: Què faria l'ós?... Si la contestàrem correctament, de ben segur que tindríem una bona solució per a quan ens trobem amb dificultats o quan tenim problemes, com potser el cas de la situació econòmica actual...

           Jo crec que l'ós continuaria gaudint de la vida, o siga, com un ós, i que quan el temps es tornés insuportable, es posaria a hivernar, com fan els óssos, fins que millorés l'oratge...

           Fa unes setmanes també em van entrevistar al nº 11 de la revista digital "Lo Càntich". Ací podeu llegir l'entrevista que em va fer Maria Rosa G. Zellweger:

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , ,

1 comentari:

  1. Vicent Llémena i Jambet8 de novembre del 2011, a les 0:58

    He llegit les dues entrevistes i he corroborat, de fet la teua literatura m'ho deia que ets un poeta-filòsof amb un discurs propi, tots sabem que el nostre Jo no és nostre, però amb el nostre símptoma l'anem fent nostre i confeccionem la nostra ànima, tu l'has confeccionada, i no escrius per a ser admirat, de tant en tant potser, i a tots ens passa, però de seguida saps que escrius per l'altre, l'Altre, per Déu, que en el fons ets tu mateix com a part d'un univers en unió. De veres, les poques paraules m'han donat la impressió de tenir al meu país un dels pocs homes amb discurs.
    M'alegre de tenir-te com a amic, tot i què ja sé que en el fons tu ets com jo, i com ja t'he dit escrius per parlar-te acompanyat, buscant l'infable, la vida.

    Una forta abraçada i salutacions des de València.

    Vicent

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)