I si els meus crits s'ofegaren... de Raimon Ribera

            Continuant amb els projectes de micro-mecenatge (crowfunding) del web Verkami, heus ací un llibre del poeta de l'Alcúdia, Raimon Ribera, que compta amb el suport d'artistes consagrats, com ara Josep Lozano (autor del pròleg), Rafael Armengol, autor del gravat que apareix a la portada, i de Pau Alabajos, Hugo Mas, Mireia Vives ("Rapsodes") i Joan Solaz ("Ender"), que han posat les seues veus per a l'edició en CD del poemari.

            Aquest durà per títol "I si els meus crits s'ofegaren...", i consta de quaranta-set poemes sota tres epígrafs: Somnis, amb els poemes més íntims, Raciocinis, on estan els més transcendentals, i Arrels, amb la seua Poesia més reivindicativa, i que alhora és un homenatge als seus referents nacionals (Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Ovidi Montllor, Obrint Pas...), que malgrat la seua joventut (només 17 anys), són gairebé els mateixos que els meus.

            Des d'ací, en aquesta "jornada de reflexió", us demane que recolzeu aquest projecte d'un poeta jove, per a que s'acomplesquen els seus somnis...

No deixem que s'ofeguen els seus crits! 

SEMBLES ROMPRE'T

Sembla que vas rompre't

si em gire en la distància

i els meus ulls, de nou,

es desplomen a sobre teu,

i són tocats de mort

com dianes per sagetes

al camp de batalla.

I si els meus crits s’ofeguen

en arribar a mar obert,

m’esquerdaré com un vidre

mal tallat i imperfecte

entre cristalls fulgurants,

com capolls marcits i tristos

entre les flors més superbes.

No seré jo el dia que marxes,

el dia que no em mires

i tornes a eclipsar-me el sol.

Moriré banalment aquest dia,

vagament passejant-me,

entre el teu somrís,

la teva olor i el teu viure.

***

(Poema del llibre "I si els meus crits s'ofegaren..."  de Raimon Ribera)