diumenge, 25 de setembre de 2011

La Cassola Literària


 Totes les fotos són meues

            Acabem de vindre de "La Cassola Literària", una trobada gastronòmica-literària d'escriptors de tot arreu del nostre país, que per tercer any consecutiu ha organitzat el Francesc Mompó. El primer any va ésser al Port de Catarroja, al voltant de l'anguila, i l'any passat a Otos (La Vall d'Albaida), amb els bolets com a protagonistes. Enguany, la convocatòria ens ha fet aplegar a mig centenar de persones (entre escriptors i acompanyants), per enaltir la cassola (arròs al forn), i com no! l'esdeveniment ha tingut lloc a la ciutat de Xàtiva, bressol d'aquest plat tan popular.

Panoràmica des del castell

            Amb els nostres amics, Rafa i Mª José, Isabel i jo ens hem dirigit cap a la capital de la Costera. Havíem quedat a les dotze del migdia a la Font del Lleó, i allí ens esperaven puntuals una bona colla d'escriptors i d'amants de la literatura del nostre malaurat país...

Els dos Tonis (excel·lents amfitrions)

            El Toni Cucarella i el Toni Martínez ens han fet d'excel·lents amfitrions, explicant-nos les diferents portes, fonts i monuments de la seua ciutat que tant s'estimen (no poden amagar-ho). També ens han contat anècdotes de la història de Xàtiva, dignes del programes televisius més corrosius i "horteres" ("Sálvame", "La Noria", etc...). Enfront del magnífic edifici de l'hospital, hem agafat el trenet turístic, que ens ha pujat fins el castell. De ben segur que a peu no haguérem arribat fins a la nit. Una vegada dalt, on per cert corria un airet que res tenia a veure amb la xafogor dels carrers del poble, ens hem fet un refresquet, i a les 2 en punt, hem pujat de nou al trenet que ens ha deixat a la Plaça de la Bassa, ben a prop del Restaurant "Casa la Abuela", on estava encomanat l'àpat que consistia en:


#  Coquetes de la comarca
#  Mullaoret de tomaca en conserva cassolana i bonítol sec
#  Formatge de la Llosa amb confitura de taronges primerenques
#  Sardina, pimentó amb ceba i ou de corral a baixa temperatura
#  Arròs al forn de Xàtiva (CASSOLA)
#  Monjàvena i gelat de llet merengada amb xocolata

              #  El menú inclou: vi blanc/negre, DO València; Aigües / cerveses / refrescos; pa/ café/ infusions.


Francesc Mompó, presentant les lectures


            Després del dinar s'han llegit per part dels autors, les obres que havíem fet per a l'ocasió, que és l'altra qüestió que duu implícita aquesta convocatòria. Enguany s'han llegit per ordre invers (de la Z fins la A), segons el primer cognom de cadascun dels escriptors participants. És per això que a mi m'ha tocat al final, i la veritat és que no sabria dir el total dels rapsodes, però més o menys hem estat una vintena llarga, i han hagut de tots els estils i gèneres. Tanmateix, m'agradaria ressaltar (per original i divertit) el relat del Jordi Pijoan, que estava assegut al meu costat, i que venia des de Barcelona (encara que és de la ciutat de Tortosa). Ha fet un relat de ciència-ficció, que ha fet riure a tots els presents. També m'ha agradat molt el relat que ha llegit Toni Cucarella, un relat emotiu i tendre que rememorava aquells anys de penúries i misèria que esperem no tornen mai més...

Un dels rapsodes en plena acció

          La qualitat dels texts ha estat excel·lent, i l'acte ha acabat sense una convocatòria ferma per al proper any, encara que hi ha algunes propostes que caldran ser estudiades pels organitzadors, abans de decidir-se per la més adient.

          Espere poder estar present allà on es realitze la propera trobada...

Foto de tots els escriptors participants 

           I, ja per finalitzar, ací us deixe la meua participació:



L’ARRÒS AL FORN

             Al meu poble a la cassola sempre li hem dit l’arròs al forn. Era un menjar dels dissabtes, potser perquè les dones s’alliberaven així una mica de la seua atrafegada vida al llarg de tota la setmana… Encara me’n recorde de com anaven en processó, amb les cassoles de fang ja amanides, fins el forn, on per pocs diners tenien un plat exquisit.

La cassola d’arròs
que les dones portaven
els dissabtes al forn
i Manolo, el forner,
quan havia empalat
la darrera fornada
les anava posant
a la boca del forn
com en un ritu antic;
les canviava de lloc,
guaitava la cocció
de l’arròs i també
d’unes altres cassoles
amb creïlles, pebrots,
albergínies i cebes,
que s’havien de coure,
però res tan exacte
com el punt de l’arròs...

La cassola llavors
agafava uns colors
com un llenç de Miró,
amb els grocs ben al fons,
les tomaques de roig,
les creïlles daurades
escampades pertot,
botifarres ben negres,
i també les costelles,
el millor del bacó,
i recorde els cigrons,
ben daurats i cruixents,
i enmig de la cassola
la cabeça dels alls
de color ben morat
rematant l’obra d’art,
i després les olors,
la flaire de l’arròs
quan l’acaben de treure.

Us podria parlar
d’aquell gust deliciós
però, ja n’hi ha prou;
Un bon arròs al forn
és un àpat dels déus,
però ara us vull parlar
de les postres millors
per gaudir a la gana
la cassola d’arròs...

Parlaré del meló:
Res no m’agrada tant
com un bon meló,
el meló de tot l’any
com li diem al poble,
amb la pell del color
dels gripaus de les basses,
amb els signes escrits
de l’alfabet hebreu,
les mateixes lletres
en que va escriure Déu
els seus deu manaments
que va rebre Moisés,
(puc jurar que era així
en aquella pel·lícula
de Cecil B. De Mille).

 Això sí! que siga gros,
fresquet de la nevera
i una mica tirant,
-digueu-me maniàtic-
allò que quan l’obres
el tall va per davant
del ganivet i cruix,
i amb tot aquell sucre
regalimant pels llavis...

No vull una altra fruita;
després del plat d’arròs
doneu-me un bon meló!!!

***

5  de juliol de 2011

Francesc Arnau i Chinchilla


 ***

Pròximament crònica de l'acte a:

                               També han parlat de la notícia:

                               * Levante EMV
                               * El País
                               * Portal de Xàtiva
                               * Uendos, Greixets i Maremortes
                               * El nét del tio Pipo
                               * Cucarella "En roba de batalla"
                               * Els primers gestos del verd
                               * El bloc de la Núria
                               * Sota la Creueta

2 comentaris:

  1. Bona crònica, Francesc. Jo estic preparant-la. Et pessigue la foto de grup.
    Una abraçada
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. Esplèndida crònica i suggestiu el poema, que ens fa arribar l'aroma de l'arròs i el gust i tot del meló. Sí, senyor: quin gran descobriment!!! El meló, per ser bo, ha d'estar marcat amb signes de la llengua bíblica!

    ResponElimina