divendres, 30 de setembre de 2011

Adéu setembre, adéu...


"La terrassa del cafè per la nit, Place du Forum, Arles"  de Vincent Van Gogh

Vincent a Arle


 *Setembreja al migdia francès,
els veïns han sortit de les cases
per xerrar i gaudir de la fresca
a la llum dels fanals del cafè,
la cambrera serveix les begudes
i els clients raonen contents,
s’aixopluguen a sota el tendal
a recer del rellent de la nit
ignorant l’espectacle del cel.
Hi ha un home assegut a una taula,
beu absenta, espera un amic,
és de fora, ho duu a la cara,
la pell blanca igual que el gesmil,
ve del nord, del país dels canals,
cerca un lloc on guarir-se les nafres
i poder descansar i gaudir,
avui ha estat tot el dia pintant
pels camins dels afores del poble,
fent apunts del paisatge campestre
i, embogit pels colors de Provença,
li bull el cap tot ferit per la llum
d’aquell sol tan potent i fantàstic,
i li escriu una carta al germà:
“Theo, has vist quins colors més sublims?”
Mentre escolta el trontoll de les rodes
trepitjant les llambordes humides
del carrer principal de la vila,
dalt del cel les estrelles esclaten
i aquell home segueix escrivint.

***

22/V/MMX


            *Estem en el temps de les magranes, i d'ací un minut haurem acabat de setembrejar per aquestes contrades, encara que l'estiuet de Sant Miquel no acaba d'anar-se'n malgrat les darreres pluges. He volgut acomiadar-me d'aquest mes amb aquest poema sobre el famós quadre de Van Gogh, que jo vaig ubicar al mes de setembre, potser per l'ambient que es respira al carrer, encara que podria ser qualsevol altre mes entre la tardor i l'hivern, però, ai las! a mi des de sempre em va semblar setembre, i per això vaig a seguir confiant en  la meua intuïció.  

-oOo-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada