La boda de l'any

 Mª Jesús i Andrés (fotos de la meua filla Núria)

            

            No! No penseu en llegir el títol que és la boda de cap "famosillo" dels que surten als programes de merda amb els que ens bombardegen a tothora. I ara em direu: Serà d'algun familiar o d'algun amic qualsevol? Doncs, tampoc...

            Aquest cap de setmana hem anat a la boda d'Andrés, el fill del meu amic Francesc Andreu Garcia "pakiu", que per mi és el mateix que dir un germà. Andrés s'ha casat amb Mª Jesús, una xicona molt guapa del poble de Picassent, a la preciosa ermita de la Marededéu de Vallivana. Els dos són periodistes i es conegueren fent la carrera. L'Andrés treballa al "SUPERDEPORTE", i de sempre havia estat la seua il·lusió treballar a la premsa esportiva. Això no està a l'abast de tots (treballar en el que t'agrade), i amb el meu cas teniu un exemple ben adient...

           El divendres de la passada setmana ja férem el "comiat de solter" a València. Anàrem a sopar a un restaurant de l'Avinguda d'Aragó, i després al "New York", un local de copes on acabàrem la festa.

Arturo, Ximo, jo i Xoca al "N.Y. Aragó" (foto NY)

Això està bé... Pare i fill a la festa del "comiat de solter" (foto NY)

         Aquest divendres passat, anàrem amb la rondalla "Claveles Rojos", un grup excel·lent que compta amb mestres de la categoria de Salvador Caballer Tarín i Josep Antoni Ferrando "El Sevillano" entre d'altres, a casa de la novia, on interpretaren cançons tradicionals i actuals, doncs el seu repertori és amplíssim, i segons em consta l'estan ampliant darrerament. En la casa de Mª Jesús ens convidaren a sopar de manera generosa, i ben prompte se n'anàrem al nostre poble, perquè al dia següent calia estar en bones condicions. Dic açò per una raó: Mª Jesús va recitar a la presentació del meu llibre "L'espill de l'orb" en agost de l'any passat el meu poema "Llindar", i llavors li vaig fer la promesa de que recitaria un poema al seu casament. En un principi havia pensat en compondre alguna coseta, però va caure a les meues mans el poema de Miquel Martí i Pol que duu per títol "Matrimoni", i que pertany al seu llibre "El poble". Vaig veure que això no ho podria superar i, després de consultar-ho amb els interessats, em vaig atrevir a fer-ne una adaptació. El canvi principal va consistir-hi en passar la conjugació de la 2ª persona del singular (com és a l'original) a la 2ª persona del plural. A més a més, també he canviat el sentit d'algunes expressions que avui en dia han quedat una mica obsoletes, doncs el poema del Martí i Pol és de l'any 1957, i des d'aleshores les coses han canviat força.

Recitant el poema 

            Tan sols pregue perquè el poeta de Roda de Ter, allà on estiga, em perdone pel meu atreviment...

            Després anàrem a dinar (molt bé per cert) a un restaurant de Catarroja, i acabàrem la festa en un pub de l'Albereda de València, però això és una altra història de la que potser algun dia us parlaré. Ara tan sols vull desitjar a Mª Jesús i Andrés, el que diu el darrer vers del poema, que ací us transcric:  

MATRIMONI

(Adaptació lliure del poema “Matrimoni” de Miquel Martí i Pol)

                                                       

                                                              A  Mª Jesús  i  Andrés

Vegeu,

tot aquest temps que heu viscut,

ara l'oblidareu a poc a poc

i amb enyorança.

Sou al llindar d'un altre temps

més dens i més incert -potser-

Ningú dels dos

no en sabeu res, o a penes.

Tanmateix sembla

que en vosaltres perdura

i recomença el món

o el poble: tot és u.

De dues cambres n'heu fet una

i estrenareu vaixella i cobrellits.

Caldrà que feu un nou aprenentatge

perquè algun dia arribeu a servir-vos

d'un sol mirall

i d'un sol gest

i d'una sola veu

i pugueu ser feliços.

***

18 de juny del 2011

Francesc Arnau i Chinchilla

 

Els músics acompanyaren el poema amb "El cant dels ocells"

En quan puga posaré el vídeo del poema al YouTube, i el compartiré amb tots vosaltres. És una promesa, i us assegure que les promeses les complesc religiosament... Amb tot açò que us he dit teniu la prova.