diumenge, 17 d’abril de 2011

El meu país és el país del Lluís...


La manifestació començava a les Torres de Quart (totes les fotos són meues)

            Fa una estona que acabe d’arribar de la manifestació convocada per ACPV contra el tancament de les emissions de TV3 al País Valencià. He eixit de casa a les 17,30 hores i he agafat el “Metro”. He baixat a l’estació d’Àngel Guimerà i m’he dirigit cap a les Torres de Quart. Allí estava tota la gent ocupant els carrers, amb les banderes i les pancartes d’Esquerra, dels Sindicats, del Bloc, dels Col·lectius, etc.. Després de gairebé quaranta minuts de “plantó”, ja em temia que passés el mateix que a la manifestació contra la guerra del 2003, quan no poguérem ni moure’ns  de la bocana del “Metro”. Crec que tot aquest aldarull ha estat una mica provocat per la manca d’organització, i parle de personal que organitze una mica, com passa a les manifestacions dels sindicats. El que passa és que aquesta convocatòria, que sobretot s’ha fet a la xarxa, és una mica com un experiment, i cal aprendre per a les properes, que de ben segur vindran...


Sempre s'agraeix trobar gent del poble... ( el metge Enric Llopis)

             Després he anat remuntant la “mani” i he fet fotografies d’algunes pancartes. Molta gent cantant, dolçainers tocant les cançons de sempre, també molta gent vinguda del Nord del Gran Riu (s’agraeix), i moltíssims  joves taral·lejant les consignes que ja tots coneixem: Volem TV3! Camps a la presó! Sí hi ha INDEPENDÈNCIA!!! Etc....


Pancarta dels companys de CA BASSOT

            Així doncs, he arribat a les Torres de Serrans, i aleshores m’he adonat de que allí era on tindria lloc el final de la manifestació. He hagut d’escalar tanques de ferro i bardisses de pedra, fins posar-me al Pont dels Serrans, enfront de l’escenari, on he escoltat el manifest d’Acció  Cultural del País Valencià que ha llegit una actriu. Després han presentat el Lluís... No s’escoltava res, ni tampoc quan el Llach ha dit unes paraules. Ja estava una mica cabrejat, però quan ha sonat el piano i la veu del cantant se m’ha passat tot:
            Ha cantat només tres cançons, com crec que havia anunciat a les xarxes socials (jo encara no hi sóc). Ha començat amb la que m’ha fet vessar les primeres llàgrimes:



ABRIL DEL 74
Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca 
digueu-li que la vull 
però no puc anar a estimar-la. 
Que encara hi ha combat. 
Companys, si coneixeu el cant de la sirena 
allà enmig del mar 
jo l'aniria a veure. 
Però encara hi ha combat. 
I si un trist atzar m'atura i caic a terra 
porteu tots els meus cants 
i un ram de flors vermelles 
a qui tant he estimat. 
Companys, si busqueu les primaveres lliures 
amb vosaltres vull anar 
que per poder-les viure 
jo me n'he fet soldat. 
I si un trist atzar m'atura i caic a terra 
porteu tots els meus cants 
i un ram de flors vermelles 
a qui tant he estimat. 
Quan guanyem el combat. 

              Després, mentre que la majoria dels manifestants encara estaven a més d’un quilòmetre de les Torres de Serrans ha interpretat la cançó “No abarateixis els somnis”, i ens ha demostrat que s’ha retirat perquè li ha eixit dels ous, doncs, en aquesta cançó fa tota una demostració de com s’interpreta a ritme de jazz...
            Ja per finalitzar, ens ha interpretat “Silenci”, una cançó que tothom coneixem, i que té una lletra que sembla feta a propòsit per a l’ocasió, malgrat els trenta anys des de la seua publicació:


SILENCI
Si m'heu de fer callar 
que sigui ara, 
ara que puc dir no, 
i res no teniu per a comprar-me. 

Que no vull esperar. 
Que sigui ara! 
Ara que puc sentir 
el pes de tanta basarda. 

Que no em sap cap greu 
dur la boca tancada, 
sou vosaltres qui heu fet 
del silenci paraules. 

Que no vull esperar, 
que el temps rovelli l'arma, 
que no vull que la por 
tingui més temps per a guanyar-me. 

Si m'heu de fer callar 
que sigui ara, 
ara que tinc les mans 
per a canviar de guitarra.

            La veritat és que aquesta darrera cançó sembla feta per a l’ocasió, i després de l’acomiadament del Lluís, abraçant  l’Eliseu Climent, la gent que m’envoltava ha mamprès a demanar “l’estaca”, però em sembla que la proposta no li ha arribat... De veritat crec que no ho ha escoltat, encara que més que cantar-la, el que de veritat ens caldria és una bona estaca per fer-la servir... Però no! Nosaltres som pacífics i no creguem en la violència...
            Després de l’acomiadament de l’acte, he anat a l’estació del Pont de Fusta, he agafat el tramvia fins a l’Empalme, i des d’allí el “Metro” fins el poble. Comentant l’esdeveniment amb un home de Montcada que també venia del mateix lloc (no conec el seu nom, però era de la meua quinta i duia una bici), hem arribat a la conclusió de que de ben segur no hi trobaríem “cap país en tot lo món” on feren una manifestació tan multitudinària com la que hem fet, reivindicant veure un canal de televisió...
            Al Segle XXI, on fins i tot el que tenim són massa canals i, com diria el Forges: "Paí í ísss!!!"

L'escenari (totes les fotos són meues)
Si voleu veure un resum  del que ha estat la "mani"       .............       CLIQUEU ACÍ!!!

Doncs:

1 comentari:

  1. Jo no hi vaig poder anar, només lliure els dilluns, però la meua ànima estava amb tots vosaltres o amb els amants de la llibertat, ja està bé, que no es puga un enterar si no té Internet. Jo només i et dic només, sintonitze Catalunya ràdio, 24-9, la 24 horas, i la 3-24 ací a Internet, les altres televisions no m'interessen, i principalment per a veure des de tots els sectors polítics les notícies i en veritat i ha un gran silenci a la valenciana.
    En fi, a mi sempre em tindran per la llibertat, i sinó que llegisquen el meu bloc.
    Salutacions des de València de Vicent.

    ResponElimina