dissabte, 19 de març de 2011

Les Falles de València

             
Foto meua: Falla de la Plaça del Pilar 

            Aquesta festa, va néixer segons pareix, al sí del Gremi de Fusters de la ciutat de València, encara que l’origen siga semblant al de les fogueres de Sant Joan, en el sentit que prové del costum llatí d’encendre fogueres per a donar la benvinguda a la primavera. Tanmateix, al cap i casal, aquesta tradició mil·lenària va derivar en cremar els trastos vells al finalitzar l’hivern. Aleshores, el Gremi dels Fusters van traslladar aquesta data al dia del seu patró, Sant Josep, cremant tot el que tenien pel taller que ja no els aprofitava, així al mateix temps també feien neteja. El cas és que el tarannà jocós i satíric dels valencians va fer que mamprengueren a fer-se figures (ninots) que representaven personatges o esdeveniments de la temporada que s’acabava, i al cremar-los assolia un gran poder simbòlic, tant per a acarnissar-se amb ells, com per a tenir més sort a la temporada que començava. Amb el temps la festa va evolucionar i aquells grapats de fustes i trastos vells es van anar convertint en “monuments” molt més elaborats, on els ninots anaven fent-se amb antelació, així com el disseny de tot el monument. Des del segle XIX fins a l’esclat de la Guerra Civil, les Falles van adquirir un caràcter anticlerical i molt crític amb els governants, tant els locals com els de l’Estat. De fet, es van intentar prohibir les Falles en diverses ocasions, encara que sense èxit.

Foto de Leti García: "Mascletà" al Carrer Ample de Godella

            Estem parlant de València, el cap i casal, però els pobles sempre han imitat a les grans urbs, i per això, molt prompte començaren a fer també les seues falles. Alguns pobles del País Valencià tenen molta tradició fallera.

            Als llargs i tristos anys de la dictadura de Franco, tot el món faller va patir la censura, encara que va ser de les poques expressions públiques fetes integrament en valencià. També va rebre l’embranzida centralitzadora de la Junta Central Fallera, que dictava normes sobre la vestimenta, els actes, els premis, etc., i al mateix temps es va encarregar de tallar de soca-rel totes les iniciatives “perilloses”.  Fou precisament als anys quaranta quan es va fer per primera vegada l’ofrena a la Verge dels Desemparats, que amb el temps s’ha convertit en un dels actes fonamentals de la festa de les Falles, sobretot perquè aquesta festa té com a fita principal, el lluïment de la dona amb el vestit de llauradora, per això es fan nombroses desfilades, de la que l’ofrena floral a la “Geperudeta” és la més important. Això ha suposat que, per contra, al patró de la festa, Sant Josep, se’l tinga pràcticament a l’oblit. A més a més, amb el “boom” de l’emigració dels anys seixanta, quan molts habitants d’altres territoris de l’Estat espanyol vingueren cercant una vida millor, les Falles van assolir el paper de certificat de “valenciania”, per això molts dels nouvinguts es van fer fallers de manera massiva.


 Foto del Google: "La Cremà" 

             Ara cal parlar del Casal faller, que ha esdevingut un lloc de cohesió social, malgrat que les activitats que allí es desenvolupen, no siguen de gran relleu cultural (sempre hi ha excepcions). Normalment, al Casal faller es juga la partida de cartes, es va a sopar amb els veïns, s’organitzen balls, “karaokes”, etc., i també s’utilitza el local pels actes socials dels fallers (Bateigs, bodes, comunions, etc.)..............................................................................................(continuarà)...


Pròximament:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada