Autoretrat

Moltes vegades hi ha poemes que tenen la capacitat d'inspirar-ne uns altres. Com el "Autorretrato" de Pablo Neruda, que va fer que escrigués aquest Autoretrat meu:

AUTORETRAT

(A l’estil de Neruda)

Sóc, imitant

el gran xilè,

o crec ésser,

camús de nas,

amb ulls petits,

cabells molt fins,

front prominent,

panxa creixent,

de cames llargues

i braços curts,

peu ample i llarg,

de pell molt blanc,

curt de parlar,

molt reflexiu,

i llarg d’escrits.

Suor de mans,

més que de cap,

i aficionat

a les estrelles,

i als misteris,

i a les lletres,

admirador

de tots els mestres

i sobretot

els de les Arts

i els de les Ciències...

Valencià

senzill i pla,

però també

crític tenaç

i enemic

dels renegats,

dels ignorants

i dels cansats.

Amic d’amics,

i militant

envers la pau,

mai la raó

és del més fort

ni la té tampoc

qui crida fort.

M’agrada molt

el bon menjar,

el peix, la carn,

també el vi blanc,

el cava brut,

cafè i conyac,

la platja no,

del mar l’olor

i navegar

en un vaixell

fins l’horitzó.

Treballador

d’afiliació,

però millor

treballs de ment...

Poeta sóc

de vocació

de llengua i

d’una nació

que no té estat...

Què haig de fer?

Així sóc jo!

***