CARTA ALS REIS
la Maria i el Pau, i la iaia que paga,
a lliurar-li la carta al Rei Mag
a la tenda de roba del Carrer Sant Vicent,
esperaven trobar-se al Patge Reial
i no al mateix Rei Gaspar.
Recorden, fa alguns anys,
la vergonya, en quedar-se prenyada...
La Maria estudiava
i el Pau treballava d’aprenent en un bar.
Marededéu, quin disgust!
Encara arrupeixen el cap,
mentre el nen mira tot descarat
la disfressa del Rei que li dóna la mà
per a que li la bese...
-“T’has portat bé?
Has sigut bo?
Mira que sinó et durem
un muntó de carbó.”
(Li diu amb una veu estranya,
que ha après per a que no
el reconeguen els veïns del carrer...)
La Maria i el Pau encara se’n recorden,
doncs, no fa tants anys,
quan la vespra de Reis
anaven a collir
la brossa pels camells,
i posaven també el poal d’aigua,
i les copes de mistela i conyac...
Uns temps que mai més no vindran!
***
23/XII/2.007
(Descripció del quadre d’Antoni Martínez que hi ha al menjador de casa meua, presentat al 14è Repte Poètic Visual, al Gener del 2008 (fora de concurs). El pose avui al meu blog perquè em sembla adient amb aquestes dates.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada