Vaig conèixer a Kirmen Uribe, poeta basc, en una conferència sobre la Literatura basca, que va donar al Saló Valencià del Llibre, quan es celebrava a la Biblioteca Valenciana (Sant Miquel dels Reis), ja fa uns quants anys. Recorde la comparació que feu de la Literatura en euskera amb la iguana, un animal preciós, i al mateix temps rar. Tant em va agradar que fins i tot vaig fer un poema, traspassant la situació a la Literatura en català que es fa al País Valencià. Una primera versió del mateix, on la iguana va estar sustituida per un tigre, es troba al "Llibre del tigre", espai digital del poeta Joan Navarro.
Doncs bé, ara m'he trobat amb la primera immersió del poeta a la novel·la. Es tracta de "Bilbao-New York-Bilbao", amb la que va guanyar el Premi Nacional de Narrativa del 2009 i el de la Crítica del 2008 en euskera, i també el Premi de la Fundació Ramón Rubial i el del Gremi de Llibrers d'Euskadi. Un debut espectacular en el panorama de la narrativa hispànica.
En fi, no vull desvetllar la trama, cal capbussar-se en la lectura i anar descobrint-la cadascú, però sí que puc dir sense embuts, que és una novel·la que recomane a tothom. Sobretot a tots aquells que van fugint dels best-sellers, com és el meu cas sense anar més lluny.
Ací teniu el poema que vaig fer arran d'escoltar la definició de Kirmen Uribe de la Literatura en euskera. Per supost, a ell està dedicat:
la iguana
A Kirmen Uribe, poeta basc
La poesia en català
És el mateix que una iguana,
Un monstre rar i estrany
I alhora fabulós,
Per uns és lleig,
Per altres és preciós,
I més ací a València.
Si ahir era difícil,
Avui també és difícil,
Demà serà difícil,
La nostra tasca mai
No ha estat paseig en barca
Ni crec que mai ho estiga
En un futur proper.
Haurem de treure el tigre
que tots duem endintre...
***
28/XI/2.003
No amb el tigre sinó amb el desig que ens fa com a tigres pacífics, no són o han sigut els catalans lluitadors els que han donat vida al català al Principat sinó els que amb la política i amb les lleis i sobretot el "Desig" amb majúscules de parlar la llengua han fet que aquesta estiga més sana que ací al nostre país.
ResponEliminaJo he llegit Bernardo Atxaga i em sembla un poeta, un escriptor que no busca guerres sinó el seu propi lloc, l'euskera.
Ja intentaré com altres vegades llegir la teua recomanació, em fas molt de camí pel progelós mar dels llibres, gràcies Francesc.