Els plàtans (misteris del procés creatiu)

Foto: Estació de Godella als anys 60

El procés creatiu de la Poesia és molt curiós, per no dir capriciós i estrambòtic. Dic açò perquè aquest matí (a les 5 hores) quan em dirigia cap a la parada de l’autobús de la Ford (Bar Central), he vist que els plàtans de l’estació estaven perdent les fulles, cosa que m’ha sobtat força, doncs encara som a l’estiu. Amb aquesta idea inicial, potser equivocada, perquè ahir va fer ponent, i el mateix és aquest el motiu de que els arbres perden les fulles, i una vegada al tall, he agafat un paper dels que hi ha als racks del material (sempre ho faig així) i m’he posat a escriure versos a tort i a dret. L’escrit ha quedat així:

“Els plàtans ben aviat / es despullen de les fulles / com si tinguessen calor / després de tot l’estiu / i vulguen anar nus. / Els arbres d’estació / que dèiem de menuts / sense pensar que eren / també de carretera / amb aquells bonys gruixuts / que tenen en la pell / com les bruixes de Goya / de les “pintures negres” / ben aviat es despullen / fan com les noies púbers / es van traient les fulles / i volen anar nues”.

Després de mesurar, corregir i ordenar els versos, el poema ha quedat així:

ELS PLÀTANS DE L'ESTACIÓ

Els arbres d’estació

que dèiem de menuts

sense pensar que són

també de carretera,

amb aquells bonys gruixuts

que tenen en la pell

com les bruixes de dol

d’aquells quadres de Goya,

ben aviat es despullen

perquè tenen calor

després de tot l’estiu.

Es van traient les fulles,

fan com les noies púbers

que volen anar nues.

***

09/09/2010

Això és el que ha passat avui, però no vol dir que en altres ocasions el procés no siga totalment distint.

Salut i Poesia!!!

© Francesc Arnau i Chinchilla