dissabte, 15 de maig de 2010

Menorca, t'estim!



Portada de "El cos deshabitat" Edicions Proa 2009

Aquesta setmana he llegit la novel·la d'Esperança Camps "El cos deshabitat". Ella és de Ciutadella de Menorca, però viu ací a València ja que treballa a la redacció de Canal 9. Vaja per davant que el llibre no m'ha decebut, tot el contrari, crec que és una història molt ben contada que recomane a tothom. De l'escriptora menorquina ja havia llegit fa algun temps "Quan la lluna escampa els morts", una novel·la que transcorre al Barri de la Coma de Paterna, i que em va semblar molt interessant, sobretot per la proximitat de l'escenari i també per la construcció dels personatges.
En aquesta ocasió, la trama és ben distinta, però a mi m'agraden molt les novel·les protagonitzades per escriptors, com és el cas d'aquesta. Paul Auster és un dels meus autors preferits perquè sol tractar aquest tipus de situacions, i la Literatura que tracta sobre Literatura sempre té un plus d'interès personal que no puc negar. En el cas de "El cos deshabitat", l'escriptor acaba de morir-se, i això és també una circumstància que li dóna si cal, encara més valor al relat. El recurs de fer parlar l'escriptor mort (quan encara no se n'ha anat del tot al més enllà) està molt ben aconseguit. Si de cas, per posar algun però, trobe que la història del veí (un nazi que s'amaga a l'illa) hagués pogut donar una mica més de joc literari, però també potser que aleshores, la llargària de la novel·la no hauria estat tan adient com ha quedat, amb les anotacions en primera persona de la dona i de l'escriptor intercalades. També vull destacar la descripció que fa l'autora dels malsons de la vídua sota els efectes dels somnífers. Estan molt ben descrits, tant que semblen reals i trasbalsen el lector. En fi, una bona novel·la que, com he dit al principi, recomane a tothom.
Tanmateix, després de dir tot açò, vull confessar que vaig mamprendre a llegir-la perquè l'acció transcorre a Ciutadella, una ciutat de la que estic enamorat des de que als anys setanta vaig estar treballant allí uns quants mesos. No cal dir que tenia vint anys...
En un dels Reptes Poètics que fem a RC vaig compondre aquesta:

ODA A MENORCA


Illa de Menorca

I. Els vents

Illa assetjada

pels quatre vents,

la Tramuntana

et va desfent,

mentre arrossega

els teus budells

tu vas guarnint-te

amb tots els verds.


Caleta menorquina

II. L'encontre

Recorde aquell

setanta-tres

quan vaig conéixer

la teua pell,

una pell vella

plena d’esquerdes,

folrada d’herba

i amb moltes pedres.



Esculls

III. Els pobles

Tots aquells mots

a l’espinàs

del teu cos pla,

de Ciutadella

fins a Maó;

ses Ferreries,

es Mercadal

i l’Alaior.


Port de Ciutadella

IV. Els llocs

I tots els llocs

on vaig gaudir

en aquells dies;

Cala Morell,

Santa Galdana,

Son Bou, Fornells,

Mannix, Xoroi,

Es Born i Es Port.


Festes de Sant Joan a Ciutadella

V. La festa

Per Sant Joan

festa amb cavalls,

les avellanes,

els combinats

amb Gin Beltran,

tots aquells balls

i aquell desig

de llibertat.


Gin menorquí

VI. Les platges

Les teues platges

eren salvatges,

aquelles cales

d’arenes blanques,

les aigües fredes

i les sirenes...

La plenamar

dels meus vint anys!


Cala de Menorca

VII. Comiat

Quan he tornat

després dels anys

res no és igual;

ni tinc vint anys

ni el tarannà,

tot ha canviat!

Et dec un cant

i avui te’l faig.


***


5/XII/2008

©Francesc Arnau i Chinchilla


Una altra caleta menorquina...

_________________________________________________________

* Avui vull dedicar aquesta oda a l'Esperança Camps, i també a tots els poetes i poetesses del web ILLANVERS.

2 comentaris:

  1. Diu Sabina:_"Al lugar donde fuiste feliz no debieras volver...", jo crec que és una veritat a mitges, tant és així que jo estic enamorat de la Xiva de la meua iaia i del Grau del meu iai i de tant en tant torne com tu vas tornar després de ser feliç als vint anys a Menorca.
    Una illa on les platges devien ser meravelloses, llocs per on corria i corre el desig, el desig de dones i d'amor, i el sol amb les aigües netes i la salabror de la mar.
    Molt explícit el comiat i tot allò altre, desde l'encontre, que és brillant, ja sent la joia del "Nou món" de Devorak, i l'alegria d'una nova terra per conquerir amb els nostres sentiments, passant pels llocs que els veig molt mediterranis i clars.
    Un poema que crida al desig, com la major part de la teua literatura, versos per a renàixer un poble.
    Espere que pugues fer-te un lloc en el món de les lletres valencianes i catalanes i mallorquines i rossellonesses i algueresses i de la franja i pugues representar-nos en la nostra llengua Francesc, t'ho desitje i m'ho desitge de tot cor, dons tu ets també per mi part de la meua ciutat i del meu poble i llengua.
    Una abraçada de Vicent.

    ResponElimina
  2. Francesc, moltes gràcies pel comentari de la novel·la i per aquesta oda dedicada a la meua illa.
    ens continuam llegint.
    sort i ventura!

    ResponElimina