dimarts, 2 d’agost del 2011

90è Aniversari de la tia Maria... (2ª part)


Fotos de Mª Jesús Such

            Quan han passat dos dies des de la celebració de l'aniversari de la tia Maria, voldria parlar una miqueta de les emocions que vam sentir, començant per ella. Quan va entrar al saló i ens va veure a tots aplaudint, potser passarien pel seu cap moltes imatges. Imatges antigues d'unes altes celebracions, on hi eren encara alguns dels que ja se n'han anat, sobretot el tio Voro, el seu marit perquè encara està molt recent el seu traspàs. Però també li vindrien al cap, n'estic segur, imatges dels nouvinguts, com la seua besnéta que té poc més de dos mesos, i que en certa manera són el relleu d'aquells que ja se n'anaren.

            Personalment, vaig gaudir moltíssim parlant amb els meus cosins, amb els que tinc poques ocasions de fer-ho. Al dinar vaig estar al costat de Jose (el fill del tio Domingo) i la seua dona Núria, i va estar tot un plaer contar-mos les nostres petiteses. Enfront estaven les ties Purita i Carmen,  amb les que vaig rememorar anècdotes de la meua infantesa amb els seus marits que ja no estan, i també amb Eva, la xicoteta dels nebots (jo sóc el major) i amb Paco i Gabriela, amb els que no coincidesc des de fa dècades (a ella crec que mai no l'havia vist). També vaig raonar amb uns altres cosins que feia molt de temps que no veia, com és el cas de Lina i Joan, i també "Masú" i el seu marit que, des de que se n'anaren a viure a Saragossa, crec que mai no els havia tornat a veure.


Mª Àngels llegint el seu poema dedicat a sa mare

            Al terreny de les emocions, també va estar l'hora de les postres on, després del pastís d'aniversari, la meua cosina Mª Àngels li va llegir a sa mare el poema "Desde el corazón", que li havia fet per a l'ocasió:

DESDE EL CORAZON

Naciste en un pueblo precioso de Murcia llamado Yecla,
Aunque era el extranjero, según me contabas de pequeña
Pues un dicho del pueblo así lo decía.
Pero yo sé, que eres valenciana de corazón
Aquí estas desde los 12 años, que viniste a trabajar
Y poco tiempo después tu familia así lo hizo también.
En Godella formaste una familia preciosa, qué recuerdos!
Jugando con mis primos por las calles del pueblo
Y los domingos, aún recuerdo el sonido de la radio
Cantando por Valderrama la primera comunión de su niña.
Y el "xinxoler" de aquel abuelo que les daba "xínxols" a los niños
Has sido buena esposa y mejor madre y te has preocupado
De todos, pendiente siempre de cualquier problema
Ayudando  en lo que has podido y muchísimo más
Hemos compartido muy buenos momentos y muy felices
En Bétera, con esas paellas a cuál de todas mejor,
En Villamarchante,  pasando las Nocheviejas mejores de mi vida
En Dugarref  en esa piscina que era casi nuestra y qué fría estaba el agua.
Qué tiempos más bonitos y entrañables, éramos una gran familia,
Pero hoy es un día especial, estoy segura que desde lo más alto
Comparten con nosotros esta alegría, todos los que hoy no están
Aquí, pero que en su día lo estuvieron, y también los que no han
Podido venir y también les hubiera gustado estar.
Tienes una gran familia que te quiere y así te lo ha demostrado
Sé todo lo feliz que puedas y mucho más.
¡Yo de mayor quisiera ser como tú¡
Un beso mío y de todos los que estamos aquí.

¡ FELICIDADES ¡

Mª Àngels

            També va ser molt emocionant per a mi, quan li vaig llegir a cau d'orella, la dedicatòria de caire jocós que li vaig escriure i que ja vaig posar a l'entrada anterior. Almenys vaig aconseguir el meu propòsit: Que la tia Maria no plorés!

            Ara tan sols falta que es consolide aquesta celebració al llarg dels propers anys, com vàrem manifestar alguns dels cosins...

Espere que siga així, doncs m'ho vaig passar de cine!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada