dissabte, 23 de juliol de 2011

La dimissió de Camps (2ª part)


 Imatge del Goggle: Canvi de president

            Quan ja han passat més de tres dies des de la dimissió del President de la Generalitat Valenciana, i després de conèixer el seu substitut, l'actual alcalde de Castelló, Alberto Fabra, pense que cal donar-li un marge de confiança, però que potser (tant de bo m'equivoque), és més del mateix, i no crec que trenque amb la política de Francisco Camps. Per què hauria de trencar si els ha anat la mar de bé? Em referesc als resultats electorals, és clar!

            Així que jo no em faig massa il·lusions en que la cosa canvie. Potser veurem algun gest, com podria ser la normalització de les emissions de TV3, per les que l'Ajuntament de Castelló ja va aprovar una moció, quan ell era l'alcalde, i poca cosa més. El tema del model d'educació, ja ha deixat caure que anirà endavant amb la supressió de la línia en valencià, i l'adopció del model gallec d'educació "trilingüe".

Una altra perspectiva de la mateixa imatge...

            Diuen els diaris que a Madrid el veuen amb molts bons ulls, faltaria més, amb aqueix posat de senyoret i "hablando en castellano, por supuesto...". Quina colla de renegats ens ha tocat patir!

          Ah! Una altra cosa... A l'entrada del passat dimecres em preguntava perquè el PP havia presentat una llista per les autonòmiques amb tants imputats, i entre ells el cap de llista. Crec que tinc la resposta, o almenys una possible resposta. El treure'ls fora de la llista, sobretot a personatges de tant de pes polític, hagués suposat una gran pèrdua de vots, perquè la gent ho interpretaria com un reconeixement de la culpa. Tanmateix, així es va minimitzar la davallada, i gràcies a la poca empenta dels socialistes, van aconseguir renovar la majoria absoluta. Així, ara se'n van per no perjudicar a Rajoy en les Generals, i nosaltres se'ls hem d'empassar (als del PP) quatre anys més com a mínim. La jugada és de mestres, i crec que han demostrat ser més maquiavèl·lics que el mateix filòsof florentí.

           També volia comentar una altra cosa, que vaig llegir al blog del Toni Cucarella, "En roba de batalla", i és que ens deia l'autor de Xàtiva, que a la roda de premsa on va anunciar la seua dimissió, el president Camps anava amb un tratge que feia pena; "Com si li l'hagués furtat a un mort!" com es sol dir per ací, això que els tratges han estat el principal motiu de que se'n vaja...  Després, al final del seu escrit, el Toni deia amb sorna, que el cas és que, tradicionalment, el millor vestit sempre s'ha fet servir de mortalla  i, malgrat els patètics plors de Camps, pense que hem assistit al seu funeral polític...

Temps al temps!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada