dissabte, 2 de juliol de 2011

"Cants i cants" d'Apa guanya el Premi Ovidi Montllor 2011 al millor disc de folk


Portada del disc "Cants i Cants"

            Efectivament, anit es van lliurar al Teatre "El Micalet" de la ciutat de València els Premis Ovidi Montllor del 2011, i el meu paisà Josep Aparicio "Apa" que duu trenta-cinc anys al món del cant d'estil, va guanyar el premi al millor disc de folk, pel seu darrer treball, que porta per títol "Cants i cants", on podem trobar una mostra del talent del cantant i de la seua recerca continua, sempre investigant nous ritmes i noves influències, intentant la fusió dels gèneres, que és el que ha estat fent  al llarg de tota la seua carrera.

             Cliqueu ací per llegir l'entrevista d'avui al diari Levante EMV.

            Sempre he estat ben orgullós de trobar-me entre els seus amics, i d'haver col·laborat amb ell en algunes (encara que poques) ocasions, com va ser el "Quan somnies" del disc "Patchwork" de Jerez-Texas, una cançó que sempre estarà present en aquest blog.

                  Imatge de Google: Una de les darreres del cantant

                                              Foto: A les bodes d'or de D. Ricardo Arnau a l'Eliana 

           Al nou disc podeu trobar des d'una cançó pop ("No paren de mirar-nos"), uns magnífics versos de Joan Salvat-Papasseit ("Caterineta"), dels que ha fet una gran cançó, unes estrofes de l'Estellés per a una música molt coneguda ("Bolero de l'Alcúdia"), els cants d'estil de sempre ("L'ú i el dotze"), i també moltes sorpreses més, com ara, la magnífica cançó "Malaguenya" que Pep dedica a la seua mare (La senyora Victoria), i que fa posar els pèls de punta als que la coneguérem, i crec que també als que se la imaginen amb les paraules tan tendres del seu fill. Els arranjaments del Ricardo Esteve són genials, com sempre, i la seua guitarra tot un luxe, i les col·laboracions esplèndides. A destacar l'Eduard Navarro, dolçaina i llaüt en algunes de les cançons, César Giner al baix, Jesús Gimeno a la bateria i Diego López a la percussió.

        L'enhorabona, "Pepito", per mi sempre seràs aquell xiquet que vèiem al quiosc que tenien els teus pares al Carrer Ample de Godella (el carrer on vaig néixer), al costat dels pilons...

          I què gran que t'has fet! 

        Llàstima que aquest país nostre siga un país on predominen els sords, perquè qui no t'escolte ha d'estar ben sord. De l'oïda i de tot el cervell...

         I si no s'ho cregueu, doncs, cliqueu ací i escolteu.
  
Imatge de Google: Apa en acció!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada