dilluns, 2 d’agost del 2010

Praha


Totes les fotos ©Dani Herguido


Per la nova Babel

de Vaclav Namesti

davallen les voreres

rius de turistes

seguint paraigües blaus,

banderes cridaneres

que branden els ductors,

cabdills improvisats

de tot aquest exèrcit.



Primer visitaran

la Plaça del Rellotge,

amb tot el reguitzell

d’apòstols de metall

que fan la processó

de les hores eternes.



Després se n’aniran

al barri dels jueus,

de Sinagogues plenes

de fotos i records

de la barbàrie nazi,

amb aquelles parets

atapeïdes de noms.



Creuaran el Moldava

pel pont de Carles,

on músics de jazz

interpreten cançons

i els artistes bohemis

retraten els turistes

per algunes corones.



Després a Mala Strana

veuran els edificis

amb aquelles façanes

d’aquells anys d’esplendor,

i allí podran menjar

les especialitats

de la cuina bohèmia,

o visitar el museu

en honor de Franz Kafka,

el fill mes popular

de la ciutat de Praga

que mai no va estar

reconegut en vida.



Agafaran el tramvia

per anar a Sant Vito

de magnífics vitralls

i veuran al passar

els jardins del castell

de perpètues verdors.



Tornaran a l’hotel

on potser cardaran

excitats pel record

de les dones que han vist,

i després d’engolir

unes birres al bar,

aniran a sopar

als jardins d’un Palau

i escoltar un concert

de Chopin o de Bach...



L’endemà de matí

aniran en un tren

a la ciutat dels banys

on anaven els reis,

i veuran el fulgor

dels Palaus, convertits

en botigues i hotels.



I si encara hi ha temps

tornaran l’endemà

a agafar altre tren

per anar cap el sud

a veure com es fa

la cervesa a Plzeň,

fins que el dia darrer

compraran “souvenirs”

per als fills i els amics.


***

23/08/2009

Totes les fotos ©Dani Herguido


1 comentari:

  1. Per les ciutats davallen els turistes pels carrers i per les voreres on hi ha monuments i clitxés que visitar, jo no estime gaire els turistes però sí que sé que és important que una ciutat els tinga, pel prestigi i per l'economia, que bonic seria un món on tots ens coneixerem i anàrem parlant-nos sense tantes càmeres i flaxos com borinots al voltant de la mel. En fi, són una estampa típica en totes les ciutats però quina canya donen per l'amor de Déu.

    Vinga una abraçada de Vicent i fins un altre escrit, i dir-te que si no passa res hi aniré, a la presentació del teu llibre, dia 15 d'agost a les onze? no?

    ResponElimina