![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.info/imatges/catablocs/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
Ja sabia que ets
torsimany dels metalls
com cantava Raimon
en aquells recitals,
un artista i un mestre
de l’enclusa i el mall.
Ja sabia que ets
demiürg d’espirals,
un druida modern
que creà noves formes
fins deixar sense foc
la farga de Vulcà.***
20 d’agost del 2010
Fotografies: © Jeremias Soler
una
Hi ha una escala de pedra d’esmolar
per on sempre davallen els Titans
i agafen les tonyines de la gerra
amb l’oli de la Serra d’Espadà.
dues
A les portes de l’Hades
Ariadna ha construït una reixa
convertint el fil d’aranya
en branques seques d’olivera.
tres
Hi ha una figuera morta
- tot el cos és de calç -
plena de colometes
de fil d’empalomar.
quatre
Hi ha un espai fantàstic
d’un planeta llunyà
on Neptú i el capità Nemo
jugaven als escacs.
cinc
Contrast del blanc i el negre
i uns arbres que no tenen
ni arrels ni branques verdes,
només el tronc i prou!
sis
Mural de formes simples
amb aires mironians,
el mur de pedres negres
i el verd dels vegetals.
set
Al fons es veu la farga
que feu servir Vulcà
per ensenyar els hòmens
a treballar els metalls.
Després de la presentació del llibre a càrrec del Regidor de Cultura Miguel Gago, que no poguérem escoltar entre les bambolines, Zacarias Herguido va obrir el recital amb "Anunci", un poema que és tot un cant al plaer més gran del món, acompanyat per música de pel·lícula, molt adient al lloc on ens trobàvem. Després, la meua germana Rosa Mari va declamar amb domini del llenguatge el poema "Geometria", la meua particular visió d'un quadre de Kandinski, mentre els dos magnífics músics s'atrevien a fer un blues tradicional... amb la bandúrria! A continuació tota la sala va restar captivada per la impressionant bellesa d'Elisa Pont, que va recitar amb una gran seguretat, malgrat la seua joventut, "Mediterrània", mentre sonava l'havanera "El peix enamorat". Aleshores va arribar l'hora de Mª Jesús Aguado, del poble de Picassent, que va fer emmudir al públic amb la seua esplèndida interpretació de "Llindar", un poema dedicat a tots els exiliats per les guerres, per la fam i per la manca de llibertat. Acte seguit, Andrea, la darrera incorporació del grup, va recitar magistralment un dels poemes que més m'estime, "Sorolls estranys", el meu particular homenatge a la comarca de l'Horta, que és alhora un crit per la seua conservació, en contra de l'especulació sense mesura que ens ha dut a l'actual crisi. I res millor, que aquest crit: Per l'Horta! fora pronunciat amb l'accent de la Safor i la gràcia i l'encant d'un cos tan jove com el d'Andrea...
Amb aquests precedents, i tremolant com un flam, (encara que els assaigs de la vesprada van fer abreujar els nervis) em vaig dirigir al centre de l'escenari on vaig llegir el poema "Urc de fill", dedicat a la memòria de ma mare, mentre sonava a la guitarra "la Moixeranga" imitant el "Coral romput" de l'Estellés al disc de l'Ovidi, un dels meus referents poètics. La llarga i una mica precipitada ovació del públic, va fer que no s'apreciés prou bé l'efecte de la música de Lluís Llach del tercer moviment del seu "Viatge a Ítaca", com a colofó del darrer vers del poema en homenatge al meu germà Pep: "Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels", però una vegada s'apaivagaren els aplaudiments, encara hi hagué ocasió d'escoltar les darreres estrofes de la sublim composició del músic empordanès.
Una vegada finalitzada la meua tria dels poemes del llibre, vaig fer un parlament per presentar a Vicent Alonso, poeta protagonista de la III Nit dels Palmitos Blancs, i autor del pròleg del meu llibre. Tan sols vull dir ací, que ell és un escriptor al que admire i, agafant unes paraules seues, també diré que estic ben orgullós de que tinguem en comú records, paisatges i emocions (potser això vol dir ser del mateix poble), però encara molt més que orgull, diria que és per mi tot un honor el que també compartim un bon grapat d’esperances.
Després, el Vicent Alonso amb totes les taules que donen l’experiència i la saviesa, va fer un recorregut poètic per Godella, un homenatge al nostre poble amb texts de gran qualitat literària, dedicats a la seua infantesa, als records que com ell diu, s’enviscaren en alguna petita branca de la seua memòria, com ara “el Toll del Borreguet”, on anàvem de menuts i els més agosarats es banyaven en pilotes, aquell "llorer" (poema inèdit) del que el seu cervell va arxivar fins i tot la seua flaire, la “mascletà” del dia de Sant Bertomeu al carrer Major amb la sentor de la pólvora, la seua casa al forn de “Melchoret”, on els xiquets entràvem els garbons de pinassa a canvi d’una ensaimada i una barreta de xocolata, i que ben aviat serà enderrocada, on hi havia aquell "rellotge" que el poeta recorda en un magnífic poema, amb un acompanyament musical digne d'ésser enregistrat, el Cine Capitolio amb la música de les pel·lícules de Fellini, la processó del Crist de la Pau, amb la magnífica imatge de Pinazo custodiada pels fusells dels civils, i ja per rematar, l’homenatge a sa mare, a l'emotiu poema “Les mans” on recorda quan ella l’està vestint per a fer la 1ª comunió, amb les sabates de xarol, els mitjons de fil i el xiulet de mariner, i com li agrada que li acarone els cabells (llavors més abundants) amb la pinta, que li passege els dits pel seu cos, mentre l’ensabona a la ferrada, i que li encisa que li diga morral quan ell li diu que és blanca la festa del foc, i que és foc el gesmil i que ell voldria ser foc i núvol i cel...
I això va ser tot, ara tan sols espere i desitge que ben aviat, de nou puga començar amb la creació poètica, una mica deixada de costat els darrers temps per tota la feina que comporta l’edició d’un llibre.
Per la nova Babel
de Vaclav Namesti
davallen les voreres
rius de turistes
seguint paraigües blaus,
banderes cridaneres
que branden els ductors,
cabdills improvisats
de tot aquest exèrcit.
.JPG)
Primer visitaran
la Plaça del Rellotge,
amb tot el reguitzell
d’apòstols de metall
que fan la processó
de les hores eternes.
.JPG)
Després se n’aniran
al barri dels jueus,
de Sinagogues plenes
de fotos i records
de la barbàrie nazi,
amb aquelles parets
atapeïdes de noms.
.JPG)
Creuaran el Moldava
pel pont de Carles,
on músics de jazz
interpreten cançons
i els artistes bohemis
retraten els turistes
per algunes corones.
.JPG)
Després a Mala Strana
veuran els edificis
amb aquelles façanes
d’aquells anys d’esplendor,
i allí podran menjar
les especialitats
de la cuina bohèmia,
o visitar el museu
en honor de Franz Kafka,
el fill mes popular
de la ciutat de Praga
que mai no va estar
reconegut en vida.
.JPG)
Agafaran el tramvia
per anar a Sant Vito
de magnífics vitralls
i veuran al passar
els jardins del castell
de perpètues verdors.
.JPG)
Tornaran a l’hotel
on potser cardaran
excitats pel record
de les dones que han vist,
i després d’engolir
unes birres al bar,
aniran a sopar
als jardins d’un Palau
i escoltar un concert
de Chopin o de Bach...
L’endemà de matí
aniran en un tren
a la ciutat dels banys
on anaven els reis,
i veuran el fulgor
dels Palaus, convertits
en botigues i hotels.
.JPG)
I si encara hi ha temps
tornaran l’endemà
a agafar altre tren
per anar cap el sud
a veure com es fa
la cervesa a Plzeň,
fins que el dia darrer
compraran “souvenirs”
per als fills i els amics.
***
Create a MySpace Playlist at MixPod.com
Create a MySpace Music Playlist at MixPod.com
Create a MySpace Music Playlist at MixPod.com
.JPG)
