L'encantadora de Florència

Portada de "L'encantadora de Florència" (Bromera 2009)

Aprofitant la meua convalescència (una xicoteta operació a la geniva) m’he llegit en dos dies la novel·la de Salman Rushdie “L’encantadora de Florència”, publicada per Bromera. No havia llegit fins ara cap llibre de l’autor britànic, a qui només coneixia pel cas sobre la seua novel·la “Els versos satànics” que va ser considerada blasfema per l’Aiatol·là Khomeini, el qual va proclamar una fàtua al febrer de 1989 que el condemnava a mort. Això va obligar l’escriptor a viure amagat, encara que per sort, darrerament sembla que l’assumpte ja està una mica superat.

Tornant a la novel·la, haig de dir que la seua lectura ha estat un autèntic plaer. M’ha encantat, com si la seua protagonista hagués fet un sortilegi per enlluernar-me. Amb una prosa seductora i una mica barroca, però sense pedanteries culturalistes, Salman Rushdie s’endinsa en una narració farcida de referències històriques ben documentades (tan sols cal llegir l’extensa bibliografia) i ens conta una fàbula que transcorre a cavall d’Orient i d’Occident, en una època de grans canvis socials com és el Renaixement italià. El seu estil guarda certa afinitat amb el realisme màgic (Gabo, Rulfo, Isabel Allende, etc.), però no cal oblidar que aquesta barreja de màgia i realisme, també hi és a “Les mil i una nits” i a la tradició oral hindú, fonts de les que sens dubte ha begut l’autor. Àkbar “El Gran”, Maquiavel, Andrea Doria, els Mèdici i els Vespucci , són alguns dels personatges històrics que surten a la novel·la, barrejats amb molts altres totalment ficticis, sense que en cap moment grinyole la credibilitat del fil narratiu.

I ja no vull dir res més, tan sols que recomane a tothom la seua lectura. Per la meua banda, faig el propòsit de llegir el més aviat possible la novel·la “Els fills de la mitjanit” del mateix autor, reconeguda amb el premi “Best of Bookers”, com a la millor de les obres distingides amb aquest guardó (40 en total), i publicada també per l’editorial Bromera.