dilluns, 9 de juliol del 2012

Els meus relats a la ràdio


Cartell del Concurs de microrelats ARC a la ràdio "Sentiments"

             Tothom que em coneixeu, sabeu de mi que sóc un apassionat de la Literatura. També sabeu que he fet poemes (més de cinc-cents), que he publicat una antologia dels més eixerits (L'espill de l'orb), i que continue amb al meua tasca "in secula seculorum"... Però potser no sabreu que el que més m'agrada és escriure relats de ficció, i que la meua il·lusió més gran és escriure una novel·la, encara que ho veig molt difícil.

            He començat amb els relats curts, els contes, sobretot els que han estat presentats a la convocatòria de l'ARC per a la ràdio. L'any passat ja vaig presentar uns quants, i fins i tot em van seleccionar dos pel llibre "SECRETS". Enguany també he presentat uns quants relats a la convocatòria sobre el tema "SENTIMENTS", i el mateix que l'any passat, dos dels meus relats han estat triats per a la selecció final. Un d'ells ("Boníssimes!") el podeu escoltar ací. Va ser emès al programa "Històries" de Ràdio Argentona, que presenta la Sílvia Cantos:


            Però el que de veritat més em va agradar dels que vaig escriure és "La càrrega". Com no va estar triat pel concurs, el vaig lliurar a l'emissora del meu poble, on el Ramon Villaplana (a l'esquerra de la foto) el va editar al seu programa "Uno cualquiera" de Ràdio Godella. Ací teniu el resultat:


Els responsables del programa de Ràdio Godella "Uno cualquiera"
***

2 comentaris:

  1. M'ha agradat "boníssimes" l'home vell potser que ha arribat a la saviesa o la certitud de que ja només li queda la memòira, i a un vell dels antics això li basta.

    El segon ja te'l vaig comentar i pense que tots ens identifiquem contra quelcom, nosaltres els que hem viscut l'època de Franco ens hem identificat contra l'autoritat, però cal pensar que què faríem si no hi haguera, has vist la pel·lícula "The postman"? els grups de gent al discurs de l'amo s'encarregarien de reclutar pels carrers pobres diables com tu i com jo per a fer-los lluitar pels seus interessos, tot i que jo comprenc que en certes èpoques i de vegades fins i tot ara les forces de seguretat defensen interessos que són contraposats als nostres, però cal que hi haja de tot, o si més no és el que jo pense a la manera budista, però deixe lògicament que cadascun cree el seu nus, perquè sense broma i tot seriosament "Cal que hi haja de tot" Francesc.

    Una forta abraçada des de Russafa

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. De totes les maneres mai no deixe la lluita pels meus interesos de banda, tot i que puguen ser contraposats a l'amo o a l'altre, amor, desig, gaudi i dins d'aquest la lluita (materialisme dialèctic i lluita de classes) formen el meu nus.

      Elimina