diumenge, 21 de juliol del 2013

Una metàfora de l'especulació capitalista destructiva...


Recreació artística de la col·lisió de dues estrelles de neutrons (Imatge pressa de Google)

         El passat divendres, 19 de juliol venia als diaris (Levante EMV, El País, La Razón, La Vanguardia, etc...) una d'aquelles notícies que solen posar quan arriba el cap de setmana, potser per animar el personal, amb tot el que ens està caient al damunt en els darrers temps. Deia la informació que uns científics (aquestes notícies, gairebé sempre són avalades pels científics...) havien descobert que hi havia moltíssimes evidències de que tot l'or que hi ha al nostre planeta, i també el de la resta de l'Univers, es va crear a causa de la col·lisió de fa milions i milions d'anys, d'estrelles de neutrons (unes en contra d'altres).


         Això suposa, deixant a banda el caràcter rigorós de la notícia, que ve avalada per un equip d'astrònoms del Centre Harvard-Smithsonian, sota la direcció de l'eminent científic Edo Berger, que de nou la Natura ens dóna un exemple en forma de metàfora del que també succeeix a la vida quotidiana: La riquesa desmesurada, el poder econòmic destructiu, el capitalisme especulatiu, etc..., es nodreixen directament, i moltes vegades són creats, per col·lisions que, en forma de guerres, conflictes locals, reivindicacions demagògiques, etc..., i el més greu de tot és que els nostres governants no volen canviar el rumb que ha assolit la nostra nau, malgrat que, fins i tot, el tan vilipendiat i menyspreat pensador Karl Marx, ja ho va advertir en forma de profecia als seus escrits: "El capitalisme és tan golut que al remat s'autodestruirà..." Jo ho resumiria en una altra frase: Mai no tenen prou! 

         I també volia dir, dirigint-me als mitjans de comunicació (una mica en broma, eh?) que no aneu donant idees..., que la gent està molt desesperada i cabrejada, i ho pot intentar tot, fins i tot provocar una col·lisió d'aquestes característiques...  Aneu amb compte amb les informacions que doneu!

***  
      

dijous, 11 de juliol del 2013

Són patètics! (Reflexions sobre l'enèsima "Batalla de València")


El conseller Císcar sentant càtedra...  (imatge pressa de  Google)

            Les darreres setmanes estem assistint (impertèrrits com sempre) a la darrera "Batalla de València", i ja m'he descomptat de les que van...

            Sembla que quan les coses van malament pels nostres governants, és quan treuen aquestes inútils polèmiques que no ens duen enlloc. És el mateix que el tema de l'aigua (sobretot en relació al transvasament de l'Ebre), però com ara, per sort,  no hi ha sequera, millor tornar al tema de sempre, que la veritat és que ja cansa... El veritable tema, és l'anticatalanisme acèrrim i cavernícola, que sembla (encara que siga trist) que segueix donant vots, i he dit que és ben trist perquè jo pensava (potser de manera càndida i innocent), que tot açò s'acabaria en quan les generacions més joves accediren a l'ensenyament de la nostra llengua, de la seua història, de com va vindre als nostres territoris amb la conquesta de Jaume I, el repartiment de les terres, i el repoblament posterior, que es va realitzar en diferents etapes. Totes aquestes qüestions han estat documentades pels historiadors i refrendades per la romanística moderna al llarg dels anys, per totes les Universitats d'arreu del món. A més a més, es va crear l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) com a orgue consultiu per a totes aquestes qüestions, amb el consens dels partits majoritaris (jo de sempre he estat en contra, perquè pels aspectes normatius de la nostra llengua tenim l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), el mateix que existeix la RAE per a tot l'àmbit lingüístic de l'espanyol), i l'acadèmia sempre ha estat una mica entre dues aigües. Només cal recordar que no han estat capaços de col·laborar al DCVB (Diccionari Català-Valencià-Balear "on line"), on fins i tot està representat el  Principat d'Andorra. Però sembla que la gent jove, per desgràcia, té unes altres prioritats, i tot aquest assumpte, encara que em sap greu dir-ho, li rellisca una mica. És per això que encara es pot treure profit d'aquesta autèntica bajanada de la secessió lingüística, i el mateix persones sense cap formació acadèmica es senten amb capacitat de dir la seua, malgrat que facen el més gran dels ridículs, com per exemple proclamant als mitjans de comunicació, que això del valencià és encara més antic que la vinguda del romans (els portadors del llatí, la llengua mare...). És com si afirmàrem sense que se'ns enrojolés la cara, que quan els anglesos arribaren a Amèrica, els "indis" els ensenyaren a parlar en anglès, i després aquests importaren la llengua de Shakespeare al seu lloc d'origen, i el mateix podríem afirmar del cas de l'América Llatina, descoberta i repoblada pels espanyols  No se n'adonen que qualsevol persona amb dos dits de front pot comprendre aquesta lògica, sense necessitat de tenir una gran formació filològica? Tanmateix, de sempre s'ha dit ací al meu poble que la ignorància és molt atrevida.

            Tot açò, no és el més greu, perquè tots sabem que entitats com "Lo Rat Penat", Coalició Valenciana, el GAV (Grup d'Acció Valencianista), etc., existeixen per tan sols aquesta raó d'ésser, i no dubten en afirmar autèntiques i veritables falàcies, com potser dir que el rei Jaume I va redactar el Llibre dels Furs, el Llibre del Repartiment, i la seua Crònica, en romanç per a que l'entengueren els valencians. Però aquestes persones, no saben que el rei redactava els documents pels senyors (els únics que podien llegir-los), i que aquells senyors venien amb ell? I també ignoren que es referia a aquell romanç en moltíssimes ocasions com "nostre romanç". En cap lloc he llegit que digués el seu romanç (en referència a la gent que ací vivia en tems de la conquesta), per no parlar ja de quan al seu manifest (ple de mala bava) "Lo Rat Penat" diu que la llengua del rei era l'occità. Però aquestes persones han escoltat alguna vegada com sona l'occità? Jo crec que no, i que el que abans era el llemosí, ara és l'occità, o l'iber... Perquè aquesta dels ibers ha estat la burrada més gran que he escoltat en molt de temps sobre el tema, i ausades que se n'han dit de grosses, (o s'han oblidat ja de la tesi del mossàrab, que tan d'èxit va assolir en la dècada dels setanta...). I, a més a més, a qui representen aquests senyors?

            Bé, tot açò que he exposat fins ara, entraria dins del que és previsible, però ara vull centrar-me en dos fets que em semblen preocupants. El primer és les declaracions del Ramon Ferrer, president de l'AVL, de manera personal, buscant una solució al gran problema que ha provocat tot aquest desgavell, i que no és un altre que la definició que el diccionari de la RAE ens dóna del valencià: "Variedad de la lengua catalana, hablada en la mayor parte del antiguo Reino de Valencia", una definició que està vigent des de el franquisme, i que em sembla exacta i rigorosa, peró ai las! anomena allò que no es pot anomenar, la paraula tabú, el dimoni... el català! I això cal fer-ho desaparèixer, com ho han fet sense anar més lluny els governants del PP a l'Aragó, anomenat LAPAO (Lengua aragonesa propia del Àrea Oriental... (sic)) al català que es parla a la franja de Ponent.

            La segona intervenció que volia comentar és la de l'Esteban González Pons, il·lustríssim prohom del Partit Popular a Madrid, de qui no dubte dels seus coneixements, i per això em sap més greu la seua sibil·lina i maquiavèl·lica manera de intervenir a la polèmica, atiant el foc amb veritables bidons de benzina, quan escriu a la seua columna "Tarde de paseo" del diari "Las Provincias" d'ahir mateix les següents afirmacions, que copie literalment sense posar ni afegir res, i per suposat amb la llengua de Cervantes que ell és el primer en defensar per damunt de tot:

           -"Mis abuelos siempre hablaron en valenciano y se volverían a morir si alguien les dijera que lo suyo era "una variedad del catalán"... (sic). I d'escoltar-te a tu parlant sempre en castellà, què em dius? Estarien ben orgullosos, no?

        -"Filológicamente, valenciano y catalán, podrán tener un mismo origen, pero, social y políticamente, son lenguas diferenciadas. Y, en Valencia, aún queremos diferenciarlas más"... (sic). Qui és ell per parlar en nom de tots els valencians?

            -"Es increible que los nacionalistas sostengan en serio que Cataluña es otra nación cuando, a lo largo de la Historia, nunca lo ha sido y a los valencianos se nos ridiculice por defender que hablamos otra lengua cuando, a lo largo de la Historia, siempre lo hemos defendido"...(sic). Una altra vegada el mateix: quins són els que sempre ho han defensat? I el que és més important: Com ho han defensat? Igual que fa ell? Renegant de la seua llengua, que diu voler tant, i parlar la "Lengua del Imperio"?

            Per favor, senyor González Pons, vostès que són tan catòlics i tan "beatos", pense que  han de conèixer les cèlebres paraules del fundador de la seua religió. Li les dic en castellà, per si s'ha oblidat de la nostra llengua; "Por sus hechos los conocereis..."

             No tinc res més que dir, espere que aquestes darreres paraules il·luminen aquelles conciències més febles. Els coneixereu pels seus fets, i ja sabeu el que han fet des de que estan governant-nos en favor del valencià: Boicotejar l'Escola Valenciana i la Música en valencià, promulgar la Llei Wert... i tot el que siga: "Para ofrendar nuevas glorias a España..."

***

Cartell anunciador de les darreres mobilitzacions pel valencià
        
***

dissabte, 6 de juliol del 2013

Publicació del nº 19 de la revista "Lo Càntich" -Etopeia 2013-


Portada de la revista

         Com ja sabeu tots els que seguiu aquest blog, col·labore amb al revista digital "Lo Càntich", gairebé des de que es va parir. Tinc una secció (Al Sud del Gran Riu...), on faig cròniques culturals del País Valencià, d'aquells esdeveniments on puc estar, i també envie alguns poemes, amb els que vaig omplint el buit que hi ha des del meu primer poemari "L'espill de l'orb", fins el meu proper llibre de poemes, que ja us puc avançar que durà per títol "Noves llunes". (El que no sé encara és la data de la publicació, però pense que l'any 2014-15 serà propici, si les Muses segueixen acompanyant-me... ).

         Ací podeu veure la darrera publicació de la revista:

         - En format digital:
   
         - Adquirir en paper o descarregar gratuïtament en format pdf-ebook:
 
          
          - Llegir en Issuu (vos ho recomane):
  

***



***


dilluns, 1 de juliol del 2013

Nit estellesiana al Botànic de València


Foto: Amb el Tomàs de los Santos i el Borja Penalba

            Continuen celebrant-se actes dins de l'Any Estellés, almenys des de la societat civil. Ja sabem que els nostres governants (almenys els autonòmics) no combreguen massa amb l'ideari estellesià, i si pogueren. el farien desaparèixer de la història. Però, per una altra banda tenim els artistes, les institucions independents, i els ciutadans...

            Sense anar més lluny, el passat divendres va tenir lloc al Teatre "El Micalet", el recital del meu paisà Josep Aparicio "Apa", que amb el títol "Poemes i cançons", homenatjava al poeta de Burjassot. Jo no vaig poder anar per motiu del meu treball. Tanmateix, sí que vaig anar ahir dissabte a l'acte organitzat per "FIL-PER-RANDA" al Jardí Botànic de València, dins del cicle que organitza la Universitat de València en aquest mateix espai.

            Vaig arribar a l'hora en punt (22,30), i ens va rebre el rapsode i actor Vicent Grande i Roig, que ens va recitar uns poemes de l'Estellés. Si de cas caldria criticar la manca d'il·luminació, però la veritat és que el jardí estava fabulós, amb una frescor que agraírem en una nit estiuenca de debò.

PROGRAMA

PRÈVIA:

"Ací" (Llibre de Meravelles)
"M'he estimat molt la vida" (Horacianes)

1.- ORIGENS:

"De pares pobres" (Cant de Vicent)
"L'ofici" (llibre de Meravelles)
"M'aclame a tu" (Llibre de Xàtiva)

 2.- LA POSTGUERRA:

 "Per exemple" (Llibre de Meravelles)
 "No escric èglogues" (Llibre de Meravelles)
 "Amor i amor" (L'amant de tota la vida)
 "Els amants" (Llibre de Meravelles)

  MENJAR I BEURE:

  "El vi" (Llibre de Meravelles)
  "M'agraden molt les albergínies" (Horacianes)
  "El pimentó torrat" (Horacianes)

   3.- TRANSICIÓ CAP A LA DEMOCRÀCIA:
                    
   "Aquest any miserable de..." (Horacianes)
   "Meditació" (L'ofici de demà)
   "Fundacions de la ràbia" (Llibre de Meravelles)
    "Suetoni, que és un fill de puta..." (Horacianes)
    "Vora el Barranc del Carraixet" -fragment- (Mural del País Valencià)
    "Homenatge Anònim XV" (Exili d'Ovidi)

     ISABEL:
               
     "M'has dit que vols saber la meua edat" (Les acaballes de Catul)
     "He aixecat mentre escribia el cap" (Sonata d'Isabel)
     "La casa de la música vora el mar" (Odes temporals) 

      MURAL DEL PAÍS VALENCIÀ: 

      "Res no em pot complaure tant com..." (Declaració de principis)
      "Poble" (Volum II Mural del País Valencià)
      "Assumiràs la veu d'un poble" (Llibre de Meravelles)

       MORT:

       "Post-Mortem" (L'inventari clement)
        "Es va morir a la primera, i tots..." (El gran foc dels garbons)
        "Em posareu entre les mans la creu" (El gran foc dels garbons)
        "Allò més fotut de la mort, no és la mort en si" (Epitafis)
        "No puc dir el teu nom" (Llibre d'exilis)
                     
         * En negreta estan les cançons interpretades pel Tomàs i el Borja...


            Aleshores arribàrem a l'espai on es va celebrar el concert programat del Tomàs de los Santos i el Borja Penalba, reforçat amb els poemes estellesians amb els que el Vicent va seguir delectant-nos.


            Ja havia escoltat els dos artistes al concert del Tívoli de Burjassot "La veu d'un poble" del passat 15 de juny, que va organitzar Escola Valenciana, en homenatge a l'Estellés i com a cloenda de les Trobades del 2013.  En aquell concert vaig descobrir les cançons que el Tomàs i el Borja havien fet amb uns quants poemes del poeta de Burjassot. Sobretot, em va agradar molt la que duu per títol "Homenatge Anònim XV", que és un poema del llibre "Exili d'Ovidi" de Vicent Andrés Estellés, amb la que Tomàs de los Santos va guanyar el IV Premi Martí i Pol del 2011, que atorga el Celler Vall Llach al millor poema en català musicat. En aquest enllaç podeu escoltar aquesta i altres cançons dels dos artistes valencians:


            Bé, i això és tot, entre poemes i cançons va transcórrer la nit, i després hi hagué una copa de cava i una "picaeta", al mateix jardí, on vaig poder raonar una estona amb els artistes. Una nit màgica per a no oblidar.

***

Fotografies  de l'acte:

Vista del jardí, amb l'escultura d'Andreu Alfaro en primer terme

Vicent Grande, gran rapsode, acompayat per la guitarra del Borja

Tomàs de los Santos (cantant) i Borja Penalba a la guitarra

Vista general del públic (totes les fotos són meues)

***